«Aquesta és la llei de la lepra», ens recorda Sforno, per la qual no s’ha de ser extra-estricte en declarar «tamé» altres afliccions de la pell i la carn, fins i tot quan hi ha presents moltes menes de «lepra» —valguin doblement les cometes—, com està escrit «No afegeixis a les Seves paraules» (Pr. 30:3).
Les lleis de la kaixrut són una “reparació” de la nostra forma de menjar, per ajudar-nos a poder percebre la llum de la Torah.
“I els Fills d’Israel van fer” tot el projecte. Alguns d’ells van contribuir amb diners, i d’altres van fer la feina manual. I tots ells ho van fer motivats per la generositat del seu cor per complir la voluntat del seu Creador. Així ho van fer.” No menys, ni més.
Quan estem a la terra de l’estretor de mires, i de pensament, com no podem pensar bé i en claredat, acabem confiant en qualsevol signe, celestial o terrenal, que se’ns posa davant dels ulls. Imagineu el cas dels animals de treball, que els posen els aclucalls davant dels ulls que els limiten la visió.
Si volem gaudir del xabat hem de trencar amb la setmana laboral de dilluns a diumenge, entre altres coses.
Xabat no hauria de ser complicat. De fet, tota la setmana hauria de girar entorn del Xabat! La idea és, com diu Sforno, preparar-ho tot per tal que el Xabat no ens calgui preocupar-nos de res més que de gaudir del dia.
La sortida, amb presses, de Mitsraïm, a vegades no la revivim només un cop l’any. Correm quan calgui, però tinguem present que els avantpassats, com ens diuen els savis, «van viatjar les 120 milles que separen Ramsés de Succot en un moment».
Pensar, o tenir la impressió, que dominem no només el nostre destí sinó el nostre entorn, a vegades és agosarat. Quan ens creiem que dominem alguna cosa més enllà del nostre radi d’acció més immediat, podem arribar al deliri que fa que «se’ns endureixi el cor», com a Faraó.
Fins i tot els més savis tenen moments de flaquesa, la mandra és universal, o, senzillament, els maldecaps de la feina i les coses de la vida diària ens aparten l’atenció de les coses realment importants.
Hi ha certes transgressions que van no només contra l’essència del Poble d’Israel, sinó contra l’essència mateixa de la humanitat.