Hillel-Arnau Fuentes

Tatsrià-Metsorà 6: no és lepra tot allò que no llueix

21 d'abril de 202321 d'abril de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

En aquesta paraixà doble s'enumeren, entre altres coses, les causes de «lepra» que poden afectar a una persona o a diferents objectes. Sí, sabem que la «lepra» afecta les persones, i segons la Torah, també pot afectar a la roba, a objectes, o fins i tot a una casa. Hem dit «lepra»? És aquesta «lepra» la malaltia que coneixem com a tal? O és una altra cosa? Doncs òbviament és una altra cosa, i també, per això, una de les causes de moltes confusions de qui es pren el text de la Torah de forma literal —i més encara quan fa servir texts traduïts. Llegim per exemple les dues primeres línies del sisè fragment de la nostra paraixà: «I HaXem va parlar a Moisès i Aaron, dient: Quan arribeu a la terra de Canà que us he donat com a possessió, i Jo imposi una aflicció de tzaraat sobre una casa en la terra de la vostra possessió...» (Vaiïcrà, Levític, 14:33-34). És...

Xeminí 6: cal menjar bé

14 d'abril de 202314 d'abril de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Al fragment d'aquesta setmana, es donen gran part de les lleis dietàries: "Aquestes són les criatures [bèsties vivents] que podeu menjar" (Vaïcrà, 11:2). Però, si parem atenció, veurem que aquestes lleis es donen just després de la inauguració del Mixkàn, de la Tenda de Reunió, que acaba amb la mort dels fills d'Aaron. I per què, en aquest moment? Rabí Sforno ens ho explica ben clar. En el moment de la revelació a Sinaí, el Poble d'Israel va dotar-se d'ornaments espirituals —d'una connexió especial amb la divinitat—, a través dels quals eren mereixedors que la presència divina habités entre ells, sense necessitat d'intermediaris. Com està escrit, "A qualsevol lloc on Jo faci que es pronunciï el Meu nom, vindré i us beneiré" (Xemot, Èxode, 20:21). Després de l'incident amb el vedell d'or, el Sant, beneït sigui, va refusar que la Seva presència estigués entre ells de cap de les maneres (Xemot, Èxode, 33:3). Malgrat això, i gràcies a Moisès, finalment la...

Vaiakhel-Pekudei 6: cal fer-ho entre tots

17 de març de 202317 de març de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Aquest xabat llegirem una paraixà doble: Vaiakhel-Pekudei. A la sisena alià d'aquesta paraixà doble, la Torah ens diu que "tota la feina del Tabernacle, la Tenda de Reunió, es va completar, i els Fills d'Israel van fer tot allò que HaXem havia ordenat a Moisès, i així ho van fer" (Xemot, Èxode, 39:32). El relat de la construcció de la Tenda de Reunió acaba amb la manufactura de la placa d'or, una corona santa, amb el nom de les quatre lletres inscrit, enfilada amb un cordill de llana turquesa, per posar a sobre del turbant, com HaXem havia ordenat a Moisès (línies 30 i 31). Rabí Sforno ens explica aquest final de totes les feines de construcció d'una forma, al meu entendre, bella. "Així va acabar-se" tot el projecte, tot complet. "I els Fills d'Israel van fer" tot el projecte. Alguns d'ells van contribuir amb diners, i d'altres van fer la feina manual —no només de construcció, sinó d'aconseguir materials, de transportar-los, i de portar-los davant dels artesans i, un cop acabats, portar-los als kohanim per tal que poguessin muntar físicament la tenda i posar-hi...

Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

3 de març de 20231 de març de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

A la sisena alià de Tetzaveh, la divinitat continua explicant el procés de santificació i inauguració d'Aaron i els seus fills —i per extensió, la línia dinàstica dels kohanim—, amb totes les seves vestimentes, i acaba amb la descripció del «tamid», l'ofrena diària al matí i a la tarda. «Això és el que oferireu sobre l'Altar: dos xais en el seu primer any cada dia, continuadament [tamid]. Haureu d'oferir un xai al matí i el segon xai l'haureu d'oferir a la tarda [...] com una ofrena d'elevació continuada [tamid] per les vostres generacions, davant de l'entrada de la Tenda de reunió davant [el nom de les quatre lletres] [...] allà em trobaré Jo amb els Fills d'Israel, i serà santificada amb la Meva glòria [...] Jo habitaré entre els Fills d'Israel i Jo seré el seu Déu. Ells sabran que Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el seu Déu, Qui els va treure de la Terra de Mitsraïm per tal d'habitar entre ells. Jo sóc [el...

Mixpatim 6: un enviat per trencar amb les males pràctiques

17 de febrer de 202316 de febrer de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Després de tota una sèrie d'ordres i manaments, el [nom de les quatre lletres] comunica una cosa curiosa: «Jo enviaré un 'àngel' davant vostre per protegir-vos al camí, i per portar-vos al lloc que he preparat. Vigileu, escolteu la seva veu, no us rebel·leu contra ell, perquè no perdonarà les vostres transgressions intencionades, perquè el Meu nom és en ell» (Xemot, Èxode, 23:20-21). Un àngel? Abans de seguir, recordem que el que es tradueix com «àngel», malakh, també es podria —o més aviat «caldria fer-ho»— com a «missatger». I quina mena de «missatger»?? Rabí Ovadia Sforno ens aclareix el tema: aquest missatger és semblant al que s'apareix davant Josuè i li ordena «descalça't les sandàlies, ja que el lloc que trepitges és sagrat» (Josue, 5:15). Aquest missatger era un guerrer que havia d'ajudar a la conquesta de la terra de Canaan. I també cal notar que li diu a Josuè el mateix que el Sant, beneït sigui, diu a Moisès a...

Yitró 6: el per què de la feina

10 de febrer de 202310 de febrer de 2023 by Hillel-Arnau Fuentes1 Comment

Aquest Xabat, a la sisena alià, tornem a llegir els deu conceptes, [asséret ha-devarim], coneguts internacionalment com «els deu manaments». Per a una explicació més profunda de per què els anomenem «conceptes», podeu llegir aquest article de rabí Haïm Ovadia. Cap a la meitat de l'exposició dels «conceptes», el Sant, beneït sigui, ens interpel·la: «Recorda el dia de Xabat per santificar-lo» (Xemot, Èxode, 20:8). Sis paraules, en l'original hebreu. Fàcil, oi? Ho sembla. El text segueix: «Sis dies treballaràs i faràs tota la teva feina; però el setè dia és un Xabat per a [el nom de les quatre lletres], el teu Déu; no faràs cap melakhà, tu, el teu fill, la teva filla, el teu esclau, la teva serventa, el teu animal, i l'estranger dins les teves portes, perquè en sis dies [el nom de les quatre lletres] va fer els cels i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i Va descansar en el...

Bo 6: el pa de la tranquil-litat

27 de gener de 202327 de gener de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Quan arriba Péssakh tothom recorda que cal menjar matsà perquè la massa no va arribar a fermentar. Una de les explicacions que es fan sobre la matsà és que és el pa dels esclaus, pobre, que no té temps a fermentar perquè cal menjar-lo de pressa de pressa. I sobre les interpretacions simbòliques d'aquest pa finet —que originalment no era pas cruixent i amb gust de cartró, sinó ben tou i saborós— se n'ha escrit moltíssim. Però una de les preguntes que, almenys jo, no he vist ni m'he fet mai és: i quan va fermentar, la massa de Péssakh? Doncs a Sucot. Però no a la festa, sinó la localització geogràfica —quina sort! Imagineu haver de menjar pa fet d'una massa de sis mesos d'antiguitat, sense refrigeració. «Ells [els Fills d'Israel] van coure la massa que van emportar-se de Mitsraïm en 'coques' sense fermentar, perquè no van poder fermentar, perquè els van fer fora de Mitsraïm i no van poder entretenir-se,...

Vaeirà 6: els perills de la supèrbia

20 de gener de 202320 de gener de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Ja avançades les plagues, el [nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'aixequi d'hora al matí i que vagi a veure a Faraó i li digui: «[...]Envia al Meu poble perquè em pugui servir. Perquè aquest cop Jo enviaré totes les Meves plagues contra el teu cor, i sobre els teus servents, i el teu poble, per tal que sàpigues que no n'hi ha cap com Jo a tota la terra. Ja que Jo podria haver enviat la Meva mà i colpejar-te a tu i al teu poble amb la pestilència, i us hauria fet desaparèixer de la terra. Malgrat tot, per això us he permès superar-ho, per tal de mostrar-vos la Meva força i per tal que el Meu nom es pugui declarar per tota la terra» (Xemot, Èxode, 9:13-16). Moisès ha de dir a Faraó que «aquest cop», les plagues les enviarà contra el seu cor, i sobre els seus servents i sobre el seu poble? I...

Xemot 6: la importància de no oblidar-se de posar nom a les coses

13 de gener de 202313 de gener de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Aquest xabat recomencem el llibre de Xemot, que en la sisena alià conté un dels passatges més estranys i obscurs de tota la Torah. Un cop Moisès s'acomiada del seu sogre Jetró i, acompanyat de Sèfora i el seu fill, marxa cap a la terra de Mitsraïm, tots tres paren a dormir a una fonda. Allà "[el nom de les quatre lletres] el va trobar i va provar de matar-lo. Sèfora va prendre una pedra esmolada [un ganivet] i va tallar la pell del prepuci del seu fill, i la va posar als seus peus; i va dir 'Has causat un vessament de sang al meu nuvi!' Llavors ell el va deixar anar; i ella va dir 'Un vessament de sang del nuvi per causa de la circumcisió.'" (Xemot, Èxode, 4:24-26). Però a la Torah no hi ha cap lletra fora de lloc, i totes hi són per una raó. Com explica aquestes línies, rabí Ovadia Sforno? "[El nom de les...

Kedoixim 5: la santedat de la humanitat

6 de maig de 20228 de maig de 2022 by Hillel-Arnau Fuentes1 Comment

Després d'explicar les intencions i les mesures per a la santificació d'Israel i de com ens podem aproximar al Sant, beneït sigui, la Torah aborda alguns dels càstigs per aquells que actuïn de forma oposada. La primera forma que ens diu la Torah és el principi de la cinquena alià a paraixat Kedoixim. «[...]Qualsevol persona d'entre els Fills d'Israel i dels qui resideixen amb Israel, que doni la seva llavor al Molech, serà ajusticiat. [...] i posaré el Meu rostre sobre aquella persona, i La desconnectaré d'entre el seu poble, perquè ha entregat la seva llavor al Molech per profanar el Meu Santuari i el Meu Nom sant.» (Vaiïcrà-Levític, 20:1-3). «El Molech» era una deïtat a la qual se li oferien nens petits, que es «feien passar pel foc». El càstig per algú que ofereix [la vida] del seu fill al Molech és «i la gent de la terra l'apedregarà» (verset 2). Per què? Perquè d'aquesta forma, la comunitat exerceix de control i es manté l'honorabilitat del Creador. I això es fa així quan hi ha testimonis, i s'ha advertit...