Moisès – Nova Escola Catalana

Nasó 7: ràdio divina

14 de juny de 202414 de juny de 2024 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Un cop construït i muntat el Mixkàn, s'ha de dedicar. Després cal inaugurar l'altar, i totes les tribus han de presentar les seves ofrenes, que són exactament iguals. I un cop dedicat i inaugurat, «[q]uan Moisès va arribar a la Tenda de Reunió a parlar amb Ell, va escoltar la Veu parlant-li des de sobre de la Tapa que hi havia sobre de l'Arca del Testimoni, des d'entre els dos Querubins, i Ell va parlar-li» (Bamidbar, Nombres, 7:89). Com el seu nom indica, la Tenda de Reunió és el lloc on es reuneix el Cel amb la Terra. El punt de connexió és l'altar. Per això quan Moisès va entrar aquell primer cop, després de la inauguració de l'altar, un cop feta la connexió entre els Cels i la Terra, Moisès va «escoltar la Veu [vaïx'mà et-HaQol] parlant-li [miDaber elav]», a Ell mateix, perquè com ens diu el mestre Ovadia ben Jacob Sforno, el Nom ho ha fet tot per al...

Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

8 de setembre de 20238 de setembre de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Estem ja al final de la Torah, i al final de la vida de Moisès, el nostre mestre. El Sant, beneït sigui, fa la darrera admonició: «aquesta nació s'aixecarà i es perdrà darrere les deïtats de les altres nacions de la terra, a la que van. I ells M'oblidaran i trencaran l'aliança que He fet amb ells» (Devarim, Deuteronomi 31:16). I què passarà, llavors? Doncs que «la Meva fúria cremarà contra ells aquell dia, i Jo els abandonaré i amagaré la Meva cara d'ells, i ells es consumiran, i molts mals i problemes els cauran a sobre, i diran en aquell dia, 'No és perquè Déu no està més entre nosaltres, que tots aquests mals ens han sobrevingut?' I Jo amagaré la meva cara aquell dia, per causa de tot el mal que cometran, quan van tornar-se cap a altres deïtats» (17-18). El Sant, beneït sigui, diu a Moisès, dues vegades, que «amagarà la Seva cara». Naturalment, no parlem d'una cara literal,...

Xemot 6: la importància de no oblidar-se de posar nom a les coses

13 de gener de 202313 de gener de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Aquest xabat recomencem el llibre de Xemot, que en la sisena alià conté un dels passatges més estranys i obscurs de tota la Torah. Un cop Moisès s'acomiada del seu sogre Jetró i, acompanyat de Sèfora i el seu fill, marxa cap a la terra de Mitsraïm, tots tres paren a dormir a una fonda. Allà "[el nom de les quatre lletres] el va trobar i va provar de matar-lo. Sèfora va prendre una pedra esmolada [un ganivet] i va tallar la pell del prepuci del seu fill, i la va posar als seus peus; i va dir 'Has causat un vessament de sang al meu nuvi!' Llavors ell el va deixar anar; i ella va dir 'Un vessament de sang del nuvi per causa de la circumcisió.'" (Xemot, Èxode, 4:24-26). Però a la Torah no hi ha cap lletra fora de lloc, i totes hi són per una raó. Com explica aquestes línies, rabí Ovadia Sforno? "[El nom de les...

Xemot 5: Aprendre a parlar per un mateix

23 de desembre de 202122 de desembre de 2021 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Moisès és un dels paradigmes de líder que trobem a la Torah, junt amb David, o Josuè. Però per esdevenir el líder del Poble d'Israel, i encara més, per portar a un conjunt d'esclaus a esdevenir el Poble d'Israel, Moisès ha d'aprendre molt. Si recordem la seva primera conversa amb el Sant, beneït sigui, hi trobarem una de les primeres lliçons en lideratge. Durant la revelació de l'arbust, quan el Sant, beneït sigui, indica els signes i senyals que haurà de fer davant els fills d'Israel per tal que el creguin, convertint el bastó en una serp, la seva pròpia ma leprosa i traient aigua del Riu i que es converteixi en sang (Xemot, 4:1-9). "Moisès respongué [al nom de les quatre lletres]: 'Si us plau, Senyor meu, no soc un home de paraules, ni des d'ahir, ni des d'abans-d'ahir, ni des que Tu vas parlar per primer cop amb el Teu servidor, perquè sóc dur de boca i dur de paraula.'' Llavors [el nom de les quatre lletres]...

Pinhàs: el nou líder

2 de juliol de 20211 de juliol de 2021 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Estem a paraixà Pinhàs, i Déu comunica a Moisès que no entrarà a la Terra d'Israel. Què fa Moisès? Demanar un substitut que lideri als Fills d'Israel: "Que Déu, el Déu de l'esperit de tota carn, nomeni un home entre l'assemblea" (Devarim-Números 27:16). Déu respon: "Pren per a tu Josuè fill de Nun, un home d'esperit, i li imposaràs la teva mà sobre ell. I el presentaràs davant Eleazar el sacerdot i davant tota l'assemblea, i li donaràs el comandament en la seva presència. Li atorgaràs part de la teva majestat per tal que tota l'assemblea dels Fills d'Israel segueixin l'exemple" (Devarim-Números 27:18-20). Trobar un substitut, normalment no és fàcil. Trobar el substitut de Moisès el nostre mestre, podria semblar una tasca impossible. Però no ho és. Josuè, fill de Nun, és "l'aprenent" de Moisès. Porta amb ell molt temps, ha estat al seu costat durant anys. És un dels merraglim, dels "espies" que entren a la Terra d'Israel i, junt amb Caleb,...

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

17 de gener de 202117 de gener de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...

Buscar la profecía

8 de gener de 20218 de gener de 2021 by Nova Escola CatalanaNo Comments

La quarta alià de paraixat Xemot, que dóna inici al segon llibre de la Torah, ens relata l'episodi de Moisès i l'arbust en flames. Moisès, ja transformat en pastor, està amb els ramats del seu sogre i arriba al Mont Horeb --un altre nom per al Sinaí--, quan «Un àngel [מַלְאַ֨ךְ-malakh, missatger o representant] del [nom de les quatre lletres] se li va aparèixer dins un foc abrasador entremig de l'arbust d'espines. [Moisès] va veure i heus ací, l'arbust d'espines cremava en el foc, però l'arbust d'espines no es consumia» (Xemot-Èxode 3:2). Ovadiah Sforno ens diu que aquesta és una visió profètica vestida en un enigma. El malakh --l'àngel, missatger o representant-- estava enmig de l'arbust i el foc estava cremant al voltant del malakh, simbolitzant que els israelites justos, que són com àngels Divins, estaven atrapats enmig de l'arbust. L'arbust representava el poble d'Egipte [Mitsraïm], que eren com esbarzers i espines. L'arbust cremava amb el foc angoixant de les deu plagues, però ells no es consumien en aquella angoixa, com s'indica a...

Khucat: actuar per inèrcia

12 de juliol de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat. Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se. Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5). El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la teixuvà permanent

21 de setembre de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s'acosta i entona un cant. Els darrers advertiments al poble d'Israel: Escolteu, oh cels! Ha-azinu ha-xamaïm! En ell, Moisès fa la seva darrera profecia. En un breu cant, exalta el poder del [nom de les quatre lletres], i després explica les desgràcies que arribaran. Però quan Ieixurún, en engreixar-se, es va encabritar. En l'abundància, va abandonar a Déu el seu Creador i es va oblidar de la roca de la seva salvació. El van provocar adorant a déus estranys, el van irritar amb abominacions detestables. Just aquesta setmana hem celebrat Iom Kipur, el dia de l'expiació. Potser moment més proper a Déu. Quan les coses van mal dades, o quan ens sentim malament, és quan els humans tendim a acostar-nos-hi. A reclamar. A preguntar "per què jo!?". Però quan les coses ens van bé, ja se sap... El poble d'Israel, el poble "escollit", és un gran exemple d'això en tota la Torà,...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el vedell d’or com a guia

2 de març de 201826 d'octubre de 2018 by Nova Escola Catalana1 Comment

Amb prou feines han passat quaranta dies des que [el nom de les quatre lletres] s'ha manifestat davant i ha parlat a tot el poble d'Israel. Moisès està al cim del Sinaí, aprenent la llei que haurà de transmetre. Mentrestant els israelites diuen a Aaron, sume sacerdot ungit, «fes-nos déus [elohim] que ens protegeixin, perquè no sabem què ha passat amb aquell Moisès que ens va fer sortir de la terra d'Egipte»(Xemot 32:1). I Aaron els demana or, i fabrica un ídol. Un vedell d'or. I després un altar. I els israelites fan sacrificis i festegen la sortida d'Egipte (Xemot 32:2-6). Només 40 dies d'haver comprovat l'existència del kadoix, barukh-hu, els israelites ja transgredeixen els tres primers manaments: No tindràs altres déus fora de Mi. No et faràs escultures ni imatges del que hi ha a dalt els cels, baix a la terra ni a les aigües a sota de la terra. No et prostraràs davant d'elles ni les serviràs (Xemot 20:2-5) Una transgressió...