Fins i tot els més savis tenen moments de flaquesa, la mandra és universal, o, senzillament, els maldecaps de la feina i les coses de la vida diària ens aparten l’atenció de les coses realment importants.
Fins i tot els més savis tenen moments de flaquesa, la mandra és universal, o, senzillament, els maldecaps de la feina i les coses de la vida diària ens aparten l’atenció de les coses realment importants.
En moments de tensió, ensenyar a algú a què pugui valer-se per si mateixa pot semblar contraintuïtiu.
Prenent el fil del començament, en aquesta paraixà de Shemot sobresurt la iniciació en el lideratge d’un home notable, però just sota aquesta epidermis hi ha una narrativa alternativa sobre sis dones extraordinàries, sense les quals no haguera existit la figura de Moisès.
En ocasions diem que haXem ens ha abandonat per sempre i les nostres accions ja no són rellevants, pel que optem per fugir endavant i oblidar-nos de tot allò que se suposa que hem de fer i acomplir. Però potser és que ja no fem com Moisès, ja no ens girem per intentar trobar-la.
Alguns dels midraixim sobre el naixement de Moisès són espectaculars, però cal no perdre’s entre el midraix i obviar l’Escriptura.
A vegades, el coratge moral es troba al cor de la foscor. Que la mateixa Torà expliqui la història de la manera com ho fa té enormes implicacions. Significa que pel que fa a la gent, mai no hem de generalitzar, mai estereotipar.
La família de Leví és una de les importants. Una branca serà la responsable del Mixcan, el Tabernacle, i després del Temple. Tant del transport i muntatge del primer, com del manteniment del segon.
El silenci es necessita per poder donar aire, per poder captar subtilitats, com la veu quieta i suau que crida a Moisès o pregunta «Elies, què fas, aquí?».