Nasó 7: ràdio divina

Nasó 7: ràdio divina

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Un cop construït i muntat el Mixkàn, s'ha de dedicar. Després cal inaugurar l'altar, i totes les tribus han de presentar les seves ofrenes, que són exactament iguals. I un cop dedicat i inaugurat, «[q]uan Moisès va arribar a la Tenda de Reunió a parlar amb Ell, va escoltar la Veu parlant-li des de sobre de la Tapa que hi havia sobre de l'Arca del Testimoni, des d'entre els dos Querubins, i Ell va parlar-li» (Bamidbar, Nombres, 7:89). Com el seu nom indica, la Tenda de Reunió és el lloc on es reuneix el Cel amb la Terra. El punt de connexió és l'altar. Per això quan Moisès va entrar aquell primer cop, després de la inauguració de l'altar, un cop feta la connexió entre els Cels i la Terra, Moisès va «escoltar la Veu [vaïx'mà et-HaQol] parlant-li [miDaber elav]», a Ell mateix, perquè com ens diu el mestre Ovadia ben Jacob Sforno, el Nom ho ha fet tot per al...
Read More
Yitró 5: revelació i principi d’autoritat

Yitró 5: revelació i principi d’autoritat

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Haggadà d'Altona, il·lustrada per Joseph ben David. S. XIX. Just abans de la revelació a Sinaí, «[el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès, «Heus ací que Jo vindré a tu en l'espessor del núvol, per tal que el poble escolti quan Jo et parli, i ells també creuran en tu per sempre» (Xemot, Èxode, 19:9). Fins aquell moment, el Sant, beneït sigui, tan sols s'havia comunicat amb Moisès o Aaron. Però després de travessar el Mar de les canyes i el desert, al peu del Sinaí, és hora que tot el poble escolti la veu de qui l'ha tret de la terra de Mitsraïm. Per què? Perquè els Fills d'Israel mai havien dubtat de la possibilitat de la profecia. Sabien que els patriarques, Moisès, Aaron i Miriam n'eren conductes. Però fins aquell moment, la profecia només es coneixia en forma de somnis, visions o aparicions. «Em donaré a conèixer a ell en una visió, li parlaré en somnis» (Bamidbar, Números, 12:6). Amb Moisès, però, era...
Read More
Balak: la intenció i la profecia

Balak: la intenció i la profecia

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
A la quarta alià de paraixat Balak, Bilaam diu a Balak: "'Queda't al costat de la teva ofrena quan [jo] marxi [a fer un passeig]. Potser Déu se m'apareixerà, i Ell em mostrarà alguna cosa que et pugui dir', i va marxar sol". Rabí Ovadia ben Jacob Sforno ens explica que quan Bilaam demana a Balak que es quedi al costat de les ofrenes preparades, és amb intenció literal. I ho enllaça amb un vers de Levític, "ja que és la sang allò que fa expiació per la vida [d'un home], ja que l'explicació d'aquesta cita és que quan es porta un sacrifici animal davant Déu, cal considerar que es tracta dels propis membres i sang, allò que s'està oferint. D'aquesta manera, associant el sacrifici a un mateix, la intenció serà la correcta per tal que es produeixi la petició que es demana (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 772). Mentre Balak...
Read More