Les lleis de la kaixrut són una “reparació” de la nostra forma de menjar, per ajudar-nos a poder percebre la llum de la Torah.
Les lleis de la kaixrut són una “reparació” de la nostra forma de menjar, per ajudar-nos a poder percebre la llum de la Torah.
El primer que reben els Fills d’Israel, inclús abans de ser persones lliures és el calendari. Han de començar a aprendre a gestionar-se el seu temps. I això inclou també aprendre a posposar algunes coses, com les hores per menjar.
El Sant no canvia, i el pacte es manté. Els humans, siguem de la tribu que siguem, tendim a l’auto indulgència i l’autoengany. Però és responsabilitat nostra respectar el pacte i complir la nostra part. A vegades es fa complicat i, algun cop fins i tot difícil.
L’ensenyament que extraiem és, com a mínim, que no es pot estudiar la Torah sense una tradició interpretativa al darrere. I després, que diferents interpretacions poden menar a un mateix resultat o no.
El Magen Avraham explica que com el khamets que s’hi cuina, a vegades cau a sobre de la reixeta, aquesta n’ha absorbit el sabor i no es pot fer servir per Pessakh fins que no se li apliqui el Libún.
Malgrat això, molts grans Akharonim posen en dubte la norma del Ramà, ja que la reixeta està sempre molt a prop del foc, i cada cop que hi cau menjar, es crema de forma immediata.
Podríem dir que un forn, que funciona a temperatures molt altes, caldria kaixeritzar-lo mitjançant Libún, cosa gairebé impossible en l’àmbit pràctic.
En tant als plats de vidre, bastants dels rixonim, incloent-hi el Raixbà (Teixuvot 233), segueixen la norma derivada de Tosafot Avodà Zarà 33b, per la que es determina que el vidre no absorbeix partícules de menjar i no necessita ser kaixeritzat.
El següent text és una adaptació de l’article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit… Read more Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh