És necessari mantenir el teixit social, junt amb una certa justícia, per tal que tothom tingui uns mínims recursos. I no aprofitar-se de les lleis ni els tribunals «seculars», ni tampoc del desconeixement de la Torah, per fer la vida encara més difícil del que és.
Què significa “fer fals testimoni”? Què implica? Tenir dos o tres testimonis és important, però cal que els jutges facin totes les indagacions que s’hagin de fer, i una mica més i tot, abans de decidir res.
A la terra de Mitsraïm gairebé no calia pluja, ja que el Nil creixia de forma regular, i això servia per obtenir molt bones collites, gairebé sense esforç.
Com pot ser que ens oblidem de la primera i única causa de la creació, que ens ha portat fins aquí i, per via del qual, tenim tot allò que tenim? Doncs a vegades passa. Forma part de la naturalesa humana, i la Torah, amb els seus estatuts i manaments, és la guia per a contemplar, comprendre i reconèixer la Seva grandiositat.
«Jo he posat davant teu la Terra… vine i pren-ne possessió». La Terra d’Israel, en tota la seva esplendor, és el que hi ha al final d’aquest viatge llarg. És allò que s’ha d’esdevenir, amb moltes coses, noves i desconegudes.
No és el mateix rebre grans extensions de camps de cultiu que una zona rica en minerals per extreure. D’aquesta forma, la Torah intenta crear una societat en què, en aquest cas les dotze tribus estableixin una relació equitativa, amb espai i recursos per a tothom.
El pa es fa quan es té una casa, una llar, estable. Cal recordar que la sortida de Mistraïm es va fer marxant corrent, sense poder fer «pa de veritat», ja que la massa no va tenir temps de fermentar.
Ens diu Sforno que les dues parts del càstig s’explica en què aquells que van caure presa dels desigs, que van demanar carn per provar a Déu, van ser castigats com els primers que murmuraven, és a dir «la fúria es va inflamar contra» ells a l’instant, sense donar temps a què masteguessin. Els qui van queixar-se per haver fugit de l’esclavatge, «només» van veure complert el seu desig de menjar només carn fins que els va sortir pel nas. Els Fills d’Israel haurien fet bé de recordar la darrera de les deu frases: no desitjaràs [allò que no tens].
La Torah ens demana que el vuitè dia, després que s’acabi tota la festa, la gresca i la celebració, sigui un dia d’atsirà, de limitació, de recolliment.
En un món, l’antic, on els humans es movien bàsicament per tribus, i on hi havia una separació molt marcada entre «nosaltres» i «la resta» , l’ordre explícita de no burlar-se, ridiculitzar ni maltractar als estrangers, i d’estimar-los com un s’estima a un mateix és revolucionària!