«Faraó va convocar a Moisès i va dir, "Aneu, serviu al [nom de les quatre lletres]. Només les vostres ovelles i les vostres vaques quedaran enrere; fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres"» (Xemot 10:24).
Després de nou plagues, el Faraó, finalment, decideix deixar marxar als hebreus. Però posa una condició: no poden emportar-se els ramats.
Moisès ben Nakhman ho explica de forma senzilla: com els israelites eren «homes de bestiar» (Bereixit 46:32), és a dir pastors, i tota la seva riquesa i pertinences consistia en el bestiar, Faraó va pensar que no deixarien les seves possessions per fugir del país. Fins i tot si fugien, ell s'hauria quedat amb tota la seva riquesa, perquè eren rics en bestiar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109).
Què passa després? Que [el nom de les quatre lletres] va fer que els israelites guanyessin favor davant dels egipcis, i que aquests tinguessin en molta estima al mateix Moisès! (Xemot 11:3)
És a dir, que els egipcis no...
«I el [nom de les quatre lletres] li va dir a Moisès: "Mira, t'encomano que obris com si fossis Déu davant el Faraó, i el teu germà Aharón serà el teu portaveu". Tu parlaràs tot el que Jo t'ordeni i el teu germà Aharón dirà al Faraó que permeti als fills d'Israel anar-se'n de la seva terra. Però Jo enduriré el cor del Faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte» (Xemot 7:1-3).
Els rabins van dir a Midraix Rabbà (Xemot Rabbà 5:6): «Déu va revelar a Moisès que Ell estava destinat a endurir el cor del Faraó per tal de jutjar-lo per haver-los causat els treballs en esclavatge cruel». I també està escrit (Ibid. 13:4): «Perquè Jo he endurit el seu cor (Xemot 10:1). Rabí Iohanan va dir, "Això dóna un pretext als heretges per dir que Déu no va permetre al Faraó l'opció del penediment". Rabí Simó ben Lakix va dir, "Que les...
Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó.
Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ».
El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües».
Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu.
Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6).
I al següent verset, Jacob explica per què. Però l'explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament.
«I jo, quan venia de Padan, se'm va morir Raquel, a la terra de Canaan --al camí-- quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat --ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7)
Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel...
El següent text és una adaptació de l’article «The fast of the tenth of Tevet», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de desembre del 2017, amb notes de «The laws of fasts», publicat originalment a Yeshivat Har Etzion i «Tenth of Tevet - Asarah B’Tevet » publicat a Jewish Virtual Library.
Avui és el dia 10 del mes de Tevet, en què se celebra dejú públic.
En aquest dia, el rei de Babilònia va rodejar la ciutat de Jerusalem amb la intenció de destruir-la, com està escrit al capítol 24 del llibre d'Ezequiel: "La paraula d'haXem va venir a mi en el desè mes del novè any en el desè dia del més dient, 'Fills d'Adam [o persones], escriviu per vosaltres el nom d'aquest dia, l'essència d'aquest dia, perquè en l'essència d'aquest dia el rei de Babilònia va iniciar el setge de Jerusalem".
Per tant, nosaltres fem dejú en el dia 10 de Tevet per tal d'humiliar els nostres...
Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l'arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família.
Cap al final, Josep torna a tenir l'oportunitat d'interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l'únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l'alliberi.
Com que el coper s'oblida de Josep, aquest ha d'esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó:
I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú...
Al principi de la paraixà Vaieixev hi trobem l'episodi dels somnis de Josep, que ell mateix relata al seu pare i als seus germans.
«Escolteu, ara, aquest somni que he somniat. I heus ací que nosaltres estàvem lligant gavelles al mig del camp i heus ací que es va aixecar la meva gavella i també es va afermar i heus ací que les vostres gavelles l'envoltaven i es prosternaven davant la meva gavella. Li van dir els seus germans: Per cas hauràs de regnar sobre nosaltres o hauràs de governar-nos? I van seguir odiant-lo encara més pels seus somnis i per les seves paraules» (Bereixit 37:6-8)
La relació entre Josep i la resta dels germans, tots ells, és difícil des del principi. I qualsevol cosa que faci Josep, l'agreuja. Però per què?
Ens diu el khakham Moisès ben Nakhman: «El propòsit del somni de les gavelles és que es va mostrar a Josep que a través dels feixos i els productes agrícoles, ells...
«Digues-me, si us plau, el teu nom! Per què és, que preguntes el meu nom?» (Bereixit 23:30).
Jacob ha lluitat contra un personatge misteriós, que li canvia el nom a Israel. I quan Israel li pregunta qui és, respon amb una altra pregunta: Per què és, que preguntes el meu nom? I marxa.
Els mefarxim [comentaristes de la Torah] tenen opinions dispars. Alguns, com el Radak, Sforno o el Khizekuni, ho enllacen amb Manoakh fent gairebé la mateixa pregunta, i rebent una resposta semblant (Xof'tim 13:18).
Que ens diu Moisès ben Nakhman? Ens explica la conversa entre els dos: «l'àngel va dir: "No hi ha cap avantatge per tu en saber el meu nom, perquè ningú posseeix aquest poder i capacitat a banda de Déu. I em cridessis no et respondria, ni et salvaria dels teus problemes. Tot i això, ara et beneiré, perquè així m'ho han ordenat". Però l'escriptura no explica el contingut de la benedicció. El que diuen els Savis és el més probable, és a dir, que l'àngel, a pesar d'ell mateix, li va concedir a...
El 29 de Kheixvan, que enguany cau en 27 de novembre, els nostres germans etíops, els "Beta Israel", celebren la festa de Sigd.
https://youtu.be/UHRVTaLZQxM
Durant la festa, els jueus etíops renoven l'aliança entre el Poble d'Israel, Déu i la seva Torah. Durant tot el dia, es realitzen una sèrie de pregàries pel retorn a Sió. De forma comunal, es realitza una introspecció que complementa l'autoexamen durant Yom Kippur, que és just 50 dies abans --de forma similar a la festa de Xavuot, que se celebra 50 dies després de Pasqua. D'acord amb la tradició etíop, per tal de ser dignes del retorn de l'exili a Jerusalem, tot el poble ha de participar en una introspecció i penediment comunitaris.
Les transgressions dels membres de la comunitat es perdonen durant Yom Kippur i els 50 dies següents. I al dia 50, després de la introspecció conjunta, tota la comunitat retorna a l'experiència de Kippur amb pregàries i un dejú.
La comunitat es troba al matí i caminen junts cap al cim...
A la Nova Escola Catalana ja hem començat el nou curs. Aquest 5780, al nostre Bet Midraix repartirem les classes entre els primers i tercers divendres de cada mes, de 18 a 19:30.
Els primers divendres, es faran classes mensuals d'halakhà, en especial de les festes que caiguin dins el proper mes. Estudiarem les lleis de la festa, les mitzvot [preceptes] i els minhaguim [tradicions] i costums associats. Però no només de la teoria, sinó del què es fa, per què es fa i quin sentit té.
Els tercers divendres, estudiarem el «Mesilat Ieixarim», l'obra de mussar de Rabí Moixé Khaim Luzzatto. Aquestes classes es faran a l'estil tradicional, en khevruta o parella d'estudi. Es llegirà i debatrà un capítol cada mes, i el tercer divendres tots posarem en comú i ordenarem les conclusions.
I després de l'estudi, donem la benvinguda al Xabat i i fem kidduix, seguint el nussakh propi de Catalunya.
Si voleu unir-vos al Bet Midraix de la NEC, envieu un...
