És la grandesa que t’enduu cap a la desesperació, o bé són els moments de desesperació els que t’enduen cap a la grandesa? Són els capdavanters els qui saben fer-se seus, en el seu interior, l’estrès i les tensions del temps que els ha tocat de viure? O bé són aquells qui, acostumats a l’estrès emocional en les seves vides personals, se n’alliberen mitjançant lideratges excepcionals?
Els somnis permeten que una persona pugui perdre el cap durant alguns instants. Cal que puguem perdre el cap durant alguns instants, però no pot pas ser la base de les nostres vides. Cal que somniem per exigir de nosaltres l’impossible, perquè esdevingui concebible, encara que sigui una sola vegada. Però ha de tenir un vincle amb la realitat. Si mai està desconnectat de la realitat, per poc que ho estigui, perd el seu propòsit.
El següent text és una traducció de l’article «When the “I” is silent», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a… Read more Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós
Raixí, que Raquel robi els ídols del seu pare es podria considerar pietós, ja que ho va fer per apartar-lo de la idolatria, ja que els «teraphim» eren una mena d’ídols amb forma humana que, possiblement, s’empréssin en alguna forma de culte.