Com pot ser que ens oblidem de la primera i única causa de la creació, que ens ha portat fins aquí i, per via del qual, tenim tot allò que tenim? Doncs a vegades passa. Forma part de la naturalesa humana, i la Torah, amb els seus estatuts i manaments, és la guia per a contemplar, comprendre i reconèixer la Seva grandiositat.
«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: ‘Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l’orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui».
Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l’«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d’imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé.