La Veu que Moisès va escoltar en la inauguració de la Tenda de Reunió era la mateixa que va sentir abans de l’incident del Vedell d’Or —és a dir que era la mateixa Veu que es va escoltar durant l’entrega de la Torah a Sinaí—. Això no va ser igual en la inauguració del primer Temple, i menys encara el Segon, perquè cap altre profeta va ser capaç d’aconseguir un nivell de profecia igual que el de Moisès.
Tota la preparació que s’aconsegueix en rebre la Torah s’ha de posar a treballar. Però s’ha de fer la feina de la forma correcta. L’estudi de la Torah no serveix tan sols per ornamentar-se i mirar-se al mirall.
Sempre que aparegui algú que ens promet coses, o acusant algú altre d’erigir-se com a líder totalitari, cal exercir el dret a recordar.
El Mont Sinaí és una experiència extàtica. I també estàtica. Immòbil. Per això Ha-Xem ordena la construcció d’un punt de trobada intermedi, portàtil, per tal de poder «habitar» entre els humans. Per fer-los saber que no és un Déu que viu en un núvol, al cim d’una muntanya.
A la paraixà d’aquesta setmana, Itró, hi llegim una de les parts més importants, si no la més important, per… Read more Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la revelació