A la casa on no es van pintar les llindes, no hi va haver miracle. Potser per això se’ns recorda que cada persona, a cada generació, ha de veure’s a ella mateixa com si estigués sortint de Mitsraïm.
A la casa on no es van pintar les llindes, no hi va haver miracle. Potser per això se’ns recorda que cada persona, a cada generació, ha de veure’s a ella mateixa com si estigués sortint de Mitsraïm.
No tothom té per què tenir la mateixa part en l’herència. Però malgrat tot, si els israelites tenen el desig de menjar carn, no han d’oblidar-se del levita. És a dir, que si fas festa grossa i menges carn, cal donar-ne una part a aquells que no tenen la mateixa heretat i no tenen les mateixes possibilitats.
La Torah ens recorda a tots, a Aaron, els seus fills i a tota la resta, que cal complir allò que prometem. Perquè és un manament positiu santificar el Nom observant els manaments i no faltar a la nostra paraula. I perquè les paraules creen mons, però també els destrueixen.
Els ocells que emeten cants i refilets acostumen a ser molt apreciats. I sovint se’ls capturava al camp per tenir-los a casa i poder sentir-los. En ser animals mig silvestres, un cop alliberats al camp, tenim per segur que no moriran de gana.
En una primera lectura simple, el neòfit podria pensar que s’està castigant a la dona pel fet de ser mare. Però el fet és que la Torà no és un llibre per fer-ne una lectura simple. Com sempre, tot té una explicació.