A la sisena alià de Tetzaveh, la divinitat continua explicant el procés de santificació i inauguració d'Aaron i els seus fills —i per extensió, la línia dinàstica dels kohanim—, amb totes les seves vestimentes, i acaba amb la descripció del «tamid», l'ofrena diària al matí i a la tarda.
«Això és el que oferireu sobre l'Altar: dos xais en el seu primer any cada dia, continuadament [tamid]. Haureu d'oferir un xai al matí i el segon xai l'haureu d'oferir a la tarda [...] com una ofrena d'elevació continuada [tamid] per les vostres generacions, davant de l'entrada de la Tenda de reunió davant [el nom de les quatre lletres] [...] allà em trobaré Jo amb els Fills d'Israel, i serà santificada amb la Meva glòria [...] Jo habitaré entre els Fills d'Israel i Jo seré el seu Déu. Ells sabran que Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el seu Déu, Qui els va treure de la Terra de Mitsraïm per tal d'habitar entre ells. Jo sóc [el...
Un cop Moisès trenca el primer joc de taules de pedra, amb els primers manaments inscrits per la mateixa divinitat, el Sant, beneït sigui, ordena a Moisès que es faci un nou joc de taules, per tal que el Sant hi inscrigui de nou les paraules, i que torni a pujar la muntanya.
Un cop a dalt, havent pujat amb les taules de pedra als braços, el Sant descendeix de nou sobre la muntanya i es torna a revelar davant Moisès, proclamant el Seu nom i els tretze atributs de la misericòrdia. Moisès es prostra de cara a terra, i des d'allà es dirigeix a la divinitat:
"Si he trobat favor davant els Teus ulls, Senyor, que el Senyor vagi ara entre nosaltres, fins i tot si són un poble difícil, de cap dur [literal: de clatell rígid], i Tu perdonaràs la nostra iniquitat i el nostre pecat i així ens mantindràs com la Teva possessió" (Xemot, Èxode, 34:9).
Cal recordar que això...
(Comentari a la paraixà setmanal: Vayera <I Ell va aparèixer> // Bereixit <En el començament> {Gènesi} 18:1-22:24) – Quarta setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.)
L’encet de la història de la humanitat descrit en la Torà és una corriola d’ensopegades i desenganys. D’u va donar llibertat als humans, i aquests en fan abús. Adam i Eva van menjar la fruita prohibida. Caïm va matar Abel. Abans de gaire, la violència s’enduu el món cap al Diluvi. Tota la carn de la terra es va pervertir. D’u va crear l’ordre, emperò els humans van instaurar el caos. Fins i tot, després del Diluvi, la humanitat va voler agafar el cel amb les dents quan, emportats per la supèrbia i abillats com a mestres d’obra, van voler alçar la torre de Babel , la que havia «d’haure el cel» (Bereshit11:4).
Els humans deixen D’u a l’escapça, cal un caràcter nou i aquest és Abraham. D’antuvi, no tenim massa clar el propòsit de la crida...
Després d'unes quantes lleis sobre la pena capital, la Torà comença un fragment on es detallen una nova sèrie de lleis que, avui, s'etiquetarien de «justícia social». I la primera és el recordatori sobre què cal fer quan ens trobem animals o objectes dels nostres «germans» --o veïns.
No hauràs de veure al bou que és del teu germà [també parent, conegut] o al seu corder, extraviats, i amagar-te d'ells. Els hauràs de tornar al teu germà. Devarim 22:1
En primer lloc, cal ser conscients que qualsevol traducció implica un nivell d'interpretació. Per això Moisès ben Nakhman ens aclareix que aquest manament explica el que trobem al llibre de Xemot 23:4, i ens diu que, en aquest cas, l'animal està «fugint» --נִדָּחִ֔ים al text original--, que no és el mateix que estigui «perdut» -- o desviat del camí, «תֹּעֶ֑ה» a Xemot--, ja que, si només s'ha desviat, vol dir que serà més fàcil que reprengui el viatge a casa del seu propietari. Per contra, l'escriptura ara menciona «fugint»,...
Just després del somni de l'escala, el nostre pare Ia'acov marxa cap a «la terra dels fills d'orient». I veu un pou al mig del camp, i tres ramats d'ovelles que s'hi abeuraven. I el pou tenia una pedra enorme que el tapava. I s'hi reunien els pastors i els ramats, i feien rodar la pedra per tal que les ovelles hi abeuressin, i després la tornaven a posar a lloc (Bereixit 29:1-3)
Llavors té una conversa estranya amb els pastors. Mentre Raquel s'aproxima, Ia'acov diu als pastors que abeurin les ovelles. I ells responen que no, que han d'esperar que vinguin tots els pastors i tots els ramats, i que només llavors podran fer rodar la pedra i treure aigua. Però arriba Raquel, i la Torà ens diu que Ia'acov, ell sol, fa rodar la pedra per tal que les seves ovelles puguin beure! (Bereixit 29:7-10).
No tan sols els alliçona sobre com han de fer la seva feina just després...
