El següent text és una traducció de l'article «Mount Sinai and the Birth of Freedom», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org.
La revelació al Mont Sinaí, l'episodi central, no només de la paraixà Itró sinó del judaisme en general, és únic en la història religiosa de la humanitat. Altres religions (el cristianisme i l'islam) es diuen religions de revelació, però en tots dos casos la revelació de la qual parlen era per a un individu («el fill de Déu», «el profeta de Déu»). Només en el judaisme era l'autorevelació de Déu no per a un individu (un profeta) o un grup (els ancians), sinó per a tota una nació, joves i vells, homes, dones i nens, els justos i els que encara no són justos. Des del primer moment, el poble d'Israel sabia que havia passat alguna cosa sense precedents al Sinaí. Moisès no tenia cap dubte que era un esdeveniment sense paral·lel:
Pregunteu ara sobre els primers dies,...
El següent text és una traducció de l'article «The Divided Sea: Natural or Supernatural?», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org.
La divisió del Mar Roig --iam suf, o mar de les canyes en hebreu original-- està gravada en la memòria jueva. El recitem diàriament durant el servei del matí, en la transició dels versos de lloança fins al començament de l'oració comunitària. En parlem una altra vegada després del Xemà just abans de l'Amidà. Fou el miracle suprem de l'Èxode. Però en quin sentit?
Si escoltem acuradament les narracions, podem distingir dues perspectives. Aquest n'és la primera:
Les aigües es dividiren, i els israelites van travessar el mar damunt de terra seca, amb una paret d'aigua a la seva dreta i una altra a la seva esquerra ... L'aigua va retrocedir i va cobrir carros i cavalls: tot l'exèrcit de Faraó que havia seguit els israelites fins al mar. Cap d'ells no sobrevisqué. Però els israelites travessaren el mar damunt de terra...
El següent text és una traducció de l'article «The Courage of Persistence», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org.
Hi ha un estrany passatge en la vida d'Isaac, ominós en la seva prefiguració de bona part de la història jueva posterior. Com Abraham, Isaac es veu forçat per la fam a anar a Gerar, a la terra dels filisteus. Allà, com Abraham, sent que la seva vida pot estar en perill perquè està maridat amb una bella dona. Tem ser assassinat per tal que Rebeca pugui ser portada a l'harem del rei Avimelekh. La parella es fa passar com a germà i germana. L'engany es descobreix, Avimelekh s'indigna, es donen explicacions i la situació se supera. Gènesi 26 es llegeix gairebé com una repetició de Gènesi 20, una generació posterior.
En ambdós casos Avimelekh promet la seguretat dels patriarques. A Abraham li va dir: "La meva terra és davant vostre; pots viure on et plagui "(Gen 20:15). Sobre Isaac, ell...
