Quedoixim 7: els oracles i la bruixeria

Quedoixim 7: els oracles i la bruixeria

Al principi de la paraixà, la Torah ens diu «vosaltres sereu sants, perquè Jo sóc sant» (Vaïcrà, Levític, 19:1). Al final, en un tancament circular, ens repeteix la mateixa frase, i afegeix «i Jo us he separat a vosaltres dels altres pobles, perquè sigueu Meus» (20:26). Aquesta «separació dels altres pobles» és, bàsicament, per tal de no fer les pràctiques denigrants que feien les tribus cananees, i també les de Mitsraïm. Exemples d'aquestes pràctiques poden ser abstenir-se de menjar segons quins animals o, com avui, pràctiques endevinatòries. «Qualsevol home o dona en què existeixi màgia d'Ov o Ïdoni, se'ls sentenciarà a mort; se'ls lapidarà, la seva sang està sobre ells mateixos.» (Línia 27). La tradició ens diu que aquesta «màgia d'Ov o Ïdoni» són pràctiques endevinatòries a través d'oracles de necromància o mèdiums, és a dir de consultes als morts i als esperits, per saber què ens presentarà el futur. Rabí Sforno ens explica que com que la intenció de totes les normes...
Read More
Akharei-Mot – Quedoixim 6: Torah i justícia social

Akharei-Mot – Quedoixim 6: Torah i justícia social

Avui tornem a tenir una paraixà doble, i malgrat que el tema de les prohibicions sexuals i la prohibició d'oferir sacrificis humans al Molech, present en ambdós fragments individuals, és temptador, ho deixarem —també— per una altra ocasió. Sovint es ridiculitzen les creences d'algú posant en relleu aquells fragments més obscurs de l'Escriptura, òbviament sense cap mena d'explicació. Al nostre fragment d'avui s'esmenten tres de les lleis de justícia social més revolucionàries de la història de la humanitat. «Quan un estranger visqui entre tu a la teva terra, no en facis befa ni te'n burlis. L'estranger que visqui amb tu ha de ser com un nadiu d'entre vosaltres, i l'estimaràs com a tu mateix, perquè vau ser estrangers a la terra de Mitsraïm —Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu. No cometràs cap perversió de la justícia, en mesures de llargada, pes o volum. Tindràs pesos i balances correctes, sistemes de mesura en sec correctes, i sistemes de mesura...
Read More
Kedoixim 5: la santedat de la humanitat

Kedoixim 5: la santedat de la humanitat

Després d'explicar les intencions i les mesures per a la santificació d'Israel i de com ens podem aproximar al Sant, beneït sigui, la Torah aborda alguns dels càstigs per aquells que actuïn de forma oposada. La primera forma que ens diu la Torah és el principi de la cinquena alià a paraixat Kedoixim. «[...]Qualsevol persona d'entre els Fills d'Israel i dels qui resideixen amb Israel, que doni la seva llavor al Molech, serà ajusticiat. [...] i posaré el Meu rostre sobre aquella persona, i La desconnectaré d'entre el seu poble, perquè ha entregat la seva llavor al Molech per profanar el Meu Santuari i el Meu Nom sant.» (Vaiïcrà-Levític, 20:1-3). «El Molech» era una deïtat a la qual se li oferien nens petits, que es «feien passar pel foc». El càstig per algú que ofereix [la vida] del seu fill al Molech és «i la gent de la terra l'apedregarà» (verset 2). Per què? Perquè d'aquesta forma, la comunitat exerceix de control i es manté l'honorabilitat del Creador. I això es fa així quan hi ha testimonis, i s'ha advertit...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la moderació

«I [el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès: "Digues a tota la congregació dels fills d'Israel: sereu sants, perquè Jo [el nom de les quatre lletres] Sóc sant."» Hem passat tres paraxiot de normes i lleis. Primer sobre afeccions de la pell, roba i cases (Tatsrià i Metsorà). Després, a la paraixà Akharé-Mot, sobre la complicada cerimònia dels sacrificis de Iom Quipur --el dia del perdó, l'únic dia en què el cohén gadol, el sume sacerdot, podia entrar a la part de darrere el vel per tal d'oferir encens--, i també sobre les relacions sexuals prohibides. I ara es torna a repetir un cop més «sereu sants, perquè Jo Sóc sant». I es diu «a tota la congregació dels fills d'Israel». Per què? Doncs perquè, com ens diu Moisès ben Nakhman, aquesta secció va adreçada a tota l'assemblea per complet, perquè la major part dels principis de la Torà en depenen (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah:...
Read More