Comentaris a la Torà de Nakhmanides: trobar la pau

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: trobar la pau

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Com ja anirem veient, tot el llibre de Devarim --que en hebreu original seria paraules, però es coneix com a deuteronomi-- és un recordatori dels manaments. La paraixà d'avui comença d'aquesta forma: «I serà, perquè escoltareu aquestes lleis, i les cuideu i compliu, que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu guardarà per tu el pacte i la bondat que va prometre als teus pares» (Devarim-Deuteronomi 7:12) Els comentaristes, ens explica Moisès Nakhmànides, han dit que el significat d'ekev és que «al final» hi haurà recompensa. De forma similar, «en seguir-los [els manaments i ordenances de Déu] "ekev rav" (hi ha [al final] gran recompensa)» (Salms 19:12). El verset, per tant, ens està dient: «i al final [la conseqüència última] de la teva atenció/comprensió a les ordenances i al fet que les observis i compleixis és que Déu complirà el pacte i la misericòrdia, i Ell t'estimarà» (verset 13). Això és correcte, perquè en la Llengua Sagrada [l'hebreu] el principi de qualsevol cosa s'anomena «roix» [literalment, cap], com està...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la perfecció universal

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Seguim al Sinaí. Durant la paraixà Behar, HaXem entrega els manaments de l'any sabàtic del descans de la terra, durant el qual no es pot cultivar, i també el jubileu, quan es compleix un cicle de set anys sabàtics (Vaicrà 25:1-13). També les lleis de la redempció de les terres, esclaus i animals (Vaicrà 25:15-55). I a la paraixà Bekhucotai, s'explica la recompensa de complir els manaments. Pluja, abundor de menjar per humans i animals i pau (Vaicrà 26:3-12), així com els càstigs (Vaicrà 26:14-39). Una simple suma ens diu que la recompensa és bastant més minsa, encara que només sigui en nombre de versets, que el càstig. Però entremig d'ambdues hi ha un verset interessant: «Caminaré entre vosaltres, seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.» (Vaicrà 26:12) A la Torà, aquest concepte de «caminar amb Déu», o que Déu camini entre els humans, apareix uns quants cops. Però què ens diu el mestre Nakhmànides, d'aquesta aparició? I donaré pau a la...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: celebració o prohibició

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Seguim al campament, als peus del Sinaí. Moisès acaba de rebre les instruccions destinades a Aaron i als seus fills, que defineixen com s'han de comportar en cas de dol, amb qui es poden casar (Vaicrà 21:1-15); quins poden realitzar els sacrificis i ofrenes i quins no (Vaicrà 21:16-24); Quins defectes invaliden un animal per a ser presentat per segons quina ofrena i com s'ha de consumir (Vaicrà 22:17-33). I llavors, [el nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'adreci als fills d'Israel, per tal d'indicar els dies de festa que hauran de proclamar com ocasions sagrades (Vaicrà 23:1-2): Durant sis dies fareu els vostres treballs, però el dia setè serà un xabat de descans complet, una ocasió sagrada. No fareu cap mena de treball; serà un xabat del [nom de les quatre lletres] allà on viviu (Vaicrà 23:3). Moisès ben Nakhman comença el seu comentari indicant que aquesta al·locució va destinada a tots els fills d'Israel, incloent-hi als sacerdots, perquè...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de l’astorament

by Nova Escola Catalana1 Comment
«I al dia vuitè, Moisès va cridar a Aaron, als seus fills i als ancians d'Israel» (Vaicrà 9:1) Ha arribat el dia de la inauguració oficial del Mixcàn, del Tabernacle construït pels israelites al desert, que serà el lloc des d'on [el nom de les quatre lletres] es manifesti. Moisès ha passat set dies realitzant ofrenes, dedicant no només el Tabernacle, sinó ungint als seus sacerdots --Aaron i els quatre fills--, els seus vestits, els objectes de l'interior i tot el necessari. Moisès dóna les instruccions finals, i Aaron realitza els primers sacrificis com a sacerdot ungit (Vaicrà 9:2-21). En acabar, Aaron beneeix al poble d'Israel. Ell i el seu germà entren al Tabernacle, en sortir-ne, tornen a beneir al poble i just en aquell moment, «la glòria del [nom de les quatre lletres] es va manifestar davant tot el poble» (Vaicrà 9:22-23). I quan la glòria de ha-Xem, el «kvod-[el nom de les quatre lletres]», es manifesta, què fa tothom? Es prosterna a...
Read More
Purim, manaments i tradicions

Purim, manaments i tradicions

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Rav Iehudà, fill de Rav Xmuel bar Tehilat, va dir en nom de Rav: De la mateixa forma en què quan comença Av minvem l'alegria, també quan comença el mes d'Adar, hom augmenta l'alegria (Talmud de Babilònia, Taanit 29a) Adar és el mes en què celebrem Purim i rememorem la història que explica la meguilà [rotlle] d'Ester. Ester i Mordekhai --el seu tiet-- vivien a Susa, a Babilònia. El text narra un complot d'Hamàn, virrei d'Akhaixveroix, per assassinar tots els jueus de l'imperi persa, i com Ester aconsegueix desactivar-lo, salvar als jueus i acabar amb Hamàn i els seus fills executats per traïció. Les mitsvot , o manaments, de Purim són quatre. Podríem dir que la principal és llegir, o escoltar, la meguilà d'Ester, tant a l'inici del dia 14 d'Adar quan es pon el sol, com durant el dia de Purim. Aquells que no llegeixen però sí que escolten, només compleixen si escolten totes i cada una de les paraules sense...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: Abram, el jueu original

by Nova Escola Catalana1 Comment
«I va dir [el nom de les quatre lletres] a Abram, ves i marxa del teu país i del lloc on vas néixer i de la casa del teu pare, a la terra que et mostraré.» (Bereixit, 12:1) I Abram, ja que encara no li havien canviat el nom, marxa amb la seva dona, el seu nebot i la seva gent. Però d'ón marxa? A la paraixà anterior l'havíem deixat a mitjan camí entre «el seu país i el lloc on va néixer», Mesopotàmia, i la terra de Cnaan. També en la paraixà passada, el nostre Ramban ens explica la procedència original d'Abram i el seu primer viatge, amb son pare, des d'Ur dels caldeus. També ens explica algunes divergències interessants en la traducció, que canvia d'Ur com a «vall», la vall del Tigris, o com a «forn» o «foc» dels Caldeus. (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 156-161) I això ens...
Read More

Comentaris a la Torà, per Nakhmànides: Noè i la sacralitat de la vida

by Nova Escola Catalana1 Comment
En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13). A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori. Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple: «La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109) Un cop...
Read More