A la terra de Mitsraïm gairebé no calia pluja, ja que el Nil creixia de forma regular, i això servia per obtenir molt bones collites, gairebé sense esforç.
A la terra de Mitsraïm gairebé no calia pluja, ja que el Nil creixia de forma regular, i això servia per obtenir molt bones collites, gairebé sense esforç.
Quan estem a la terra de l’estretor de mires, i de pensament, com no podem pensar bé i en claredat, acabem confiant en qualsevol signe, celestial o terrenal, que se’ns posa davant dels ulls. Imagineu el cas dels animals de treball, que els posen els aclucalls davant dels ulls que els limiten la visió.
A la casa on no es van pintar les llindes, no hi va haver miracle. Potser per això se’ns recorda que cada persona, a cada generació, ha de veure’s a ella mateixa com si estigués sortint de Mitsraïm.
Durant la vida ens enfrontem a diferents proves i situacions difícils i complicades. Però són precisament aquestes complicacions les que ens ajuden a créixer com a persones. Superar les dificultats ens obliga a esforçar-nos, mentre que la comoditat ens fa relaxar.
De la mateixa manera que HaXem ens mostra misericòrdia i bondat traient-nos de Mitsraïm i entregant-nos unes normes d’interacció, nosaltres també tenim una certa obligació i responsabilitat de mostrar misericòrdia i bondat. Per tal que es completi el projecte de Déu, nosaltres hi hem de posar de la nostra part.