Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
A la sisena alià de Tetzaveh, la divinitat continua explicant el procés de santificació i inauguració d'Aaron i els seus fills —i per extensió, la línia dinàstica dels kohanim—, amb totes les seves vestimentes, i acaba amb la descripció del «tamid», l'ofrena diària al matí i a la tarda. «Això és el que oferireu sobre l'Altar: dos xais en el seu primer any cada dia, continuadament [tamid]. Haureu d'oferir un xai al matí i el segon xai l'haureu d'oferir a la tarda [...] com una ofrena d'elevació continuada [tamid] per les vostres generacions, davant de l'entrada de la Tenda de reunió davant [el nom de les quatre lletres] [...] allà em trobaré Jo amb els Fills d'Israel, i serà santificada amb la Meva glòria [...] Jo habitaré entre els Fills d'Israel i Jo seré el seu Déu. Ells sabran que Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el seu Déu, Qui els va treure de la Terra de Mitsraïm per tal d'habitar entre ells. Jo sóc [el...
Read More
Bo 5: el miracle de la llibertat ve amb la responsabilitat

Bo 5: el miracle de la llibertat ve amb la responsabilitat

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Photo by Tanner Yould on Unsplash Avui en dia acostumem a veure Péssah com una festa única, que dura set o vuit dies, depenent d’on visquem. En realitat, però, celebrem dues coses ben diferents. I una de les explicacions la trobem a la cinquena alià de paraixat Bo. Durant el Seder de Péssah una de les tradicions, alguns dirien obligacions –i alguns diríem que és una obligació fer-ho de forma constant–, és fer preguntes. Una de les preguntes típiques és la que fan els petits: i què és aquesta avodah, aquest servei, per tu? (Xemot, Èxode, 12:26). Avodah es tradueix com servei o feina, però en el sentit ritual o religiós. Però a què es refereix, la pregunta sobre aquesta avodah? A la festa de Péssah? Doncs no. Es refereix al sacrifici de Péssah. Perquè no és el mateix. Hi ha el sacrifici de Péssah, i la festa de les matzot. I la pregunta original que apareix a la Torah, és sobre el sacrifici i sobre pintar les llindes de les portes amb la sang del sacrifici. Sforno ens interpreta la pregunta: Què és aquest...
Read More
Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Mount Sinai and the Birth of Freedom», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La revelació al Mont Sinaí, l'episodi central, no només de la paraixà Itró sinó del judaisme en general, és únic en la història religiosa de la humanitat. Altres religions (el cristianisme i l'islam) es diuen religions de revelació, però en tots dos casos la revelació de la qual parlen era per a un individu («el fill de Déu», «el profeta de Déu»). Només en el judaisme era l'autorevelació de Déu no per a un individu (un profeta) o un grup (els ancians), sinó per a tota una nació, joves i vells, homes, dones i nens, els justos i els que encara no són justos. Des del primer moment, el poble d'Israel sabia que havia passat alguna cosa sense precedents al Sinaí. Moisès no tenia cap dubte que era un esdeveniment sense paral·lel: Pregunteu ara sobre els primers dies,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: per què es fan certes coses

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la paraixà Bo, continua --i es resol-- el relat de les deu plagues que Ha-Xem llença contra Egipte. Ja a la paraixà anterior, abans que comencin, el Kadoix, barukh-hu, avisa: «Però Jo enduriré el cor del faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte. I el faraó no us escoltarà més [...]» (Xemot, 7:3-4). I també és aquest el primer verset de la paraixà d'avui: «I va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès: "Vés al Faraó, perquè Jo he endurit el seu cor i el dels seus servents, per mostrar-los els Meus senyals"» (Xemot, 10:1) Per què ho fa, això, ha-Xem? El nostre savi de Girona, Moisès ben Nakhman, ens ho explica fàcil: el Sant, beneit sigui, informa Moisès que és Ell el qui ha endurit els seus cors, el del faraó mateix i el dels servents, tot i que tots van mostrar el seu temor després de la calamarsa, al verset...
Read More