Quan estem a la terra de l’estretor de mires, i de pensament, com no podem pensar bé i en claredat, acabem confiant en qualsevol signe, celestial o terrenal, que se’ns posa davant dels ulls. Imagineu el cas dels animals de treball, que els posen els aclucalls davant dels ulls que els limiten la visió.
A la casa on no es van pintar les llindes, no hi va haver miracle. Potser per això se’ns recorda que cada persona, a cada generació, ha de veure’s a ella mateixa com si estigués sortint de Mitsraïm.
Segons els savis, quan Déu estava a punt de donar la Torà al Sinaí, li va dir a Moisès que consultés primer amb les dones i només després amb els homes. Aquest és el significat del vers: «Això és el que heu de dir a la casa de Jacob i dir-li al poble d’Israel» (Xemot-Èxode 19:3).
Tot té un preu. I cal recordar que la llibertat de la casa d’Israel va tenir un preu altíssim: tots els primogènits, homes i bèsties, d’Egipte.