Es pot qüestionar el lideratge, si es fa en forma constructiva. Podríem fer un símil tornant a Pirké Avot: «quina és una discussió en nom dels Cels? Les de Hil·lel i Xammai. Quina no és una discussió en nom dels Cels? La de Korah i el seu grup» (5:17). La rebel·lió oberta, com la crítica destructiva, la queixa gratuïta, els intents de subversió i l’arrogància, arriben a un punt que no permeten la teixuvà.
En moments de tensió, ensenyar a algú a què pugui valer-se per si mateixa pot semblar contraintuïtiu.
Jetró era una sacerdot madianita. En l’antigor, l’existència del sacerdoci era una fet ben comú entre les nacions. Cadascuna tenia sacerdots i homes sants. Allò que farà distint Israel és la crida a esdevenir una nació on cada membre era cridat a ser sacerdot, tots i cadascun dels ciutadans cridats a ser sants.
Tot projecte col·lectiu és semblant a la conducció mosaica de la nació israelita a través de l’erm inabastable, vers una terra promesa sempre més llunyana de l’horitzó imaginable. Acota el cap a les dificultats i la desesperació et senyorejarà.
Per a canviar el món només hi ha un camí: l’educació. Cal ensenyar als infants la importància de la justícia, de la rectitud, de la bondat i de la compassió. Cal ensenyar que la llibertat només es pot sostenir per les lleis i per l’autocontrol. Cal mantenir sempre viu el record de les lliçons de la història: «Erem esclaus del Faraó a l’Egipte» perquè aquells qui obliden l’aspresa de l’esclavatge perden el compromís i el coratge per a lluitar per la llibertat.
(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de… Read more Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar
En ocasions diem que haXem ens ha abandonat per sempre i les nostres accions ja no són rellevants, pel que optem per fugir endavant i oblidar-nos de tot allò que se suposa que hem de fer i acomplir. Però potser és que ja no fem com Moisès, ja no ens girem per intentar trobar-la.
La genialitat de Josep no és pas la predicció d’un cicle de set anys d’abundor i set de famolencs, ans és la visió de bastir un sistema d’emmagatzemat que fornís el subministrament de menjar per als anys magres i famolencs.
«Una olla de dos companys no està ni calenta ni freda». Què passa amb una olla de deu companys? Excusar la nostra inacció dient que «segurament algú es mourà», acaba portant problemes: l’olla es refreda i ens quedem sense sopar. Perquè la responsabilitat col·lectiva no eximeix de la responsabilitat individual.
La relació entre Jacob i Rubèn s’havia trencat del tot. Si els Savis encerten en la seva interpretació, aquesta tragèdia de trencament entre pare i fill és una de les més grans que recull el Gènesi. Jacob creia fermament que Rubèn s’havia agitat amb Balà, la seva concubina.