Devarim, les paraules abans de començar

Devarim, les paraules abans de començar

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Aquest Xabat comencem, de nou, el llibre de Devarim, el llibre de les paraules, també conegut com el de «la repetició». Les paraules que Moisès diu a tot Israel, a la riba del Jordà. Just al principi, a la segona línia, Moisès explica que el viatge des de la muntanya del Sinaí són onze dies «des d'Horeb, per via del Mont Seir a Kadeix-Barnea». Rabí Sforno ens explica que aquesta és la ruta directa, que no és la que van prendre els fills d'Israel. Moisès parla a tot Israel i els diu «Això és el que vau causar, ja que el que és un viatge d'onze dies des d'Horeb, per via del Mont Seir a Kadeix-Barnea, que és la ruta més curta, va esdevenir un viatge de gairebé quaranta anys, per causa de les vostres transgressions». Però cal veure aquest comentari no, o almenys no només, com un retret, sinó més aviat com un recordatori, per tal que, a través del...
Read More
La mare, els pollets, el niu i la compassió

La mare, els pollets, el niu i la compassió

by Nova Escola Catalana1 Comment
La Torah ens diu que «Si al teu camí trobes un niu d'ocells en algun arbre, o a terra, amb pollets o amb ous, i la mare està sobre ells, no prendràs la mare amb els pollets. Deixaràs lliure la mare i [després] prendràs les cries per tu, per tal que sigui bo per tu i allarguis els teus dies» (Devarim-Deuteronomi 22:6-7). Moisès ben Nakhmàn ens diu que aquest manament està enllaçat al de «no mataràs el mateix dia a la mare i la cria [del bestiar]» (Vayikrà-Levític 22:28), perquè la raó per aquest manament és tenir compassió i no pas un cor cruel. Perquè malgrat que ens està permès matar animals per menjar, aquella persona qui sacrifica la mare i la cria el mateix dia, o agafa la mare i els pollets quan podrien volar i ser lliures, és com si extingís l'espècie (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 265). Llavors, si ens està permès sacrificar animals per menjar però la idea és que...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la comprensió de tot plegat

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquest xabat acabem la Torà. Moisès beneeix a les tribus. Seguidament es relaten els seus darrers moments, i acaba amb un petit elogi. Mai ha sorgit cap profeta a Israel com Moisès, a qui el [el nom de les quatre lletres] coneixia cara a cara (Devarim-Deuteronomi, 34:10). L'expressió «panim al-panim», «panav al-panav», i d'altres semblants, les hem trobat en alguna ocasió. Què ens vol dir ara, la Torà? Com ens ho explica, Moisès ben Nakhman? Segons Raixi, diu Nakhmànides, això vol dir que el cor de Moisès estava familiaritzat amb Ell i hi parlava quan ho desitjava, com està escrit, «i ara pujaré al [nom de les quatre lletres] (Xemot-Èxode 32:30); quedeu-vos aquí, que pugui escoltar allò que el [nom de les quatre lletres] ordena sobre vosaltres (Bemidbar-Números 9:8)». Però, com gairebé sempre, el Ramban diu que no és correcte (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 405). Per Nakhmànides, la construcció «a qui...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la teixuvà permanent

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s'acosta i entona un cant. Els darrers advertiments al poble d'Israel: Escolteu, oh cels! Ha-azinu ha-xamaïm! En ell, Moisès fa la seva darrera profecia. En un breu cant, exalta el poder del [nom de les quatre lletres], i després explica les desgràcies que arribaran. Però quan Ieixurún, en engreixar-se, es va encabritar. En l'abundància, va abandonar a Déu el seu Creador i es va oblidar de la roca de la seva salvació. El van provocar adorant a déus estranys, el van irritar amb abominacions detestables. Just aquesta setmana hem celebrat Iom Kipur, el dia de l'expiació. Potser moment més proper a Déu. Quan les coses van mal dades, o quan ens sentim malament, és quan els humans tendim a acostar-nos-hi. A reclamar. A preguntar "per què jo!?". Però quan les coses ens van bé, ja se sap... El poble d'Israel, el poble "escollit", és un gran exemple d'això en tota la Torà,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el mal que fan els rumors

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Comencem el llibre de Devarim --Deuteronomi--, amb els fills d'Israel a punt de creuar el Jordà i entrar a conquerir la Terra. El llibre és, bàsicament, Moisès explicant de nou tota la Torà. Però la primera paraixà, que llegim aquest xabat, tracta dels fets esdevinguts des de la sortida d'Egipte fins al moment. I en aquest discurs inicial, entre d'altres, es torna a recordar l'episodi dels merraglim, els espies. Moisès enllesteix tota la sortida d'Egipte, la separació del mar i la revelació del Sinaí en 20 versets. I llavors recorda als merraglim i el que van provocar. I s'hi està 25 versets. D'aquí fins al final del capítol 3, al principi de la següent paraixà, Moisès relata el viatge pel desert fins al moment d'arribar a les planures de Moab, a la banda oriental del Jordà. Per tant, el dels merraglim és un episodi important. Tornem a llegir com ho explica aquest cop l'altre Moisès, Nakhmànides. Tots els espies van admetre davant Moisès, el...
Read More