«Jo he posat davant teu la Terra… vine i pren-ne possessió». La Terra d’Israel, en tota la seva esplendor, és el que hi ha al final d’aquest viatge llarg. És allò que s’ha d’esdevenir, amb moltes coses, noves i desconegudes.
«Jo he posat davant teu la Terra… vine i pren-ne possessió». La Terra d’Israel, en tota la seva esplendor, és el que hi ha al final d’aquest viatge llarg. És allò que s’ha d’esdevenir, amb moltes coses, noves i desconegudes.
El benefici dels manaments, com per exemple sacrificar degollant per davant del coll i no per darrere del coll, no és més benefici ni glòria al Creador, beneït sigui, sinó per nosaltres. Per portar-nos per un camí de compassió fins i tot durant el procés de sacrificar un animal per menjar.
Que l’estudi de Torà no acabi mai. I que puguem, algun dia, tornar al nivell d’estudi que hi havia a la nostra terra a l’època dels primers, dels rixonim.
Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s’acosta i entona un cant. Els darrers advertiments… Read more Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la teixuvà permanent
Els espies van veure que Josuè i Caleb estaven intentant convèncer als hebreus a prendre le armes per entrar a conquerir la Terra, que era el que s’esperava d’ells. I per això els espies van començar a parlar a l’esquena de Moisès, estenent els rumors dels efectes de la terra sobre els seus habitants, «és una Terra que devora als seus habitants» (Bemidbar-Números 13:32).