Bo 6: el pa de la tranquil-litat

Bo 6: el pa de la tranquil-litat

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Quan arriba Péssakh tothom recorda que cal menjar matsà perquè la massa no va arribar a fermentar. Una de les explicacions que es fan sobre la matsà és que és el pa dels esclaus, pobre, que no té temps a fermentar perquè cal menjar-lo de pressa de pressa. I sobre les interpretacions simbòliques d'aquest pa finet —que originalment no era pas cruixent i amb gust de cartró, sinó ben tou i saborós— se n'ha escrit moltíssim. Però una de les preguntes que, almenys jo, no he vist ni m'he fet mai és: i quan va fermentar, la massa de Péssakh? Doncs a Sucot. Però no a la festa, sinó la localització geogràfica —quina sort! Imagineu haver de menjar pa fet d'una massa de sis mesos d'antiguitat, sense refrigeració. «Ells [els Fills d'Israel] van coure la massa que van emportar-se de Mitsraïm en 'coques' sense fermentar, perquè no van poder fermentar, perquè els van fer fora de Mitsraïm i no van poder entretenir-se,...
Read More
Bo 5: el miracle de la llibertat ve amb la responsabilitat

Bo 5: el miracle de la llibertat ve amb la responsabilitat

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Photo by Tanner Yould on Unsplash Avui en dia acostumem a veure Péssah com una festa única, que dura set o vuit dies, depenent d’on visquem. En realitat, però, celebrem dues coses ben diferents. I una de les explicacions la trobem a la cinquena alià de paraixat Bo. Durant el Seder de Péssah una de les tradicions, alguns dirien obligacions –i alguns diríem que és una obligació fer-ho de forma constant–, és fer preguntes. Una de les preguntes típiques és la que fan els petits: i què és aquesta avodah, aquest servei, per tu? (Xemot, Èxode, 12:26). Avodah es tradueix com servei o feina, però en el sentit ritual o religiós. Però a què es refereix, la pregunta sobre aquesta avodah? A la festa de Péssah? Doncs no. Es refereix al sacrifici de Péssah. Perquè no és el mateix. Hi ha el sacrifici de Péssah, i la festa de les matzot. I la pregunta original que apareix a la Torah, és sobre el sacrifici i sobre pintar les llindes de les portes amb la sang del sacrifici. Sforno ens interpreta la pregunta: Què és aquest...
Read More
L’horitzó llunyà

L’horitzó llunyà

by novaescolacatalana_3udgf4No Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Bo <Ves> // Xemot <Noms> {Èxode} 10:1-13:16) – Quinzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Per tal de fer entendre la lliçó excepcional sobre el lideratge que ens porta la paraixà d’aquesta setmana, sovint demano a la meva audiència que estigui amatent a fer un assaig mental: Poseu-vos en el lloc del cabdill d’un poble esclavitzat, oprimit i exiliat al llarg de més de dos segles. Com a resultat d’un seguit de miracles, aquest poble està a punt de ser alliberat. Com a cabdill, reuneixes el poble i estàs a punt d’encetar la teva arenga. Amb l’ai al cor, la gent aplegada anhela escoltar les teves paraules. És un moment històric que mai no oblidaran els qui s’hi troben. De què els parlaràs? La majoria de la gent respondrà: de la llibertat. Aquest fou el deliber d’Abraham Lincoln a Gettysburg quan feu una invocació als orígens «d’una nova nació, concebuda en llibertat,» que frisava amb impaciència «un...
Read More
Bo: espoli legal i amb condicions

Bo: espoli legal i amb condicions

by Nova Escola CatalanaNo Comments
«Faraó va convocar a Moisès i va dir, "Aneu, serviu al [nom de les quatre lletres]. Només les vostres ovelles i les vostres vaques quedaran enrere; fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres"» (Xemot 10:24). Després de nou plagues, el Faraó, finalment, decideix deixar marxar als hebreus. Però posa una condició: no poden emportar-se els ramats. Moisès ben Nakhman ho explica de forma senzilla: com els israelites eren «homes de bestiar» (Bereixit 46:32), és a dir pastors, i tota la seva riquesa i pertinences consistia en el bestiar, Faraó va pensar que no deixarien les seves possessions per fugir del país. Fins i tot si fugien, ell s'hauria quedat amb tota la seva riquesa, perquè eren rics en bestiar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109). Què passa després? Que [el nom de les quatre lletres] va fer que els israelites guanyessin favor davant dels egipcis, i que aquests tinguessin en molta estima al mateix Moisès! (Xemot 11:3) És a dir, que els egipcis no...
Read More
Contra els seus déus

Contra els seus déus

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Against their gods», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La novena plaga, la tenebra, està envoltada ella mateixa d'una foscor pròpia. Què fa aquesta plaga aquí? Sembla fora de seqüència. Fins ara hi ha hagut vuit plagues, i cada cop han anat esdevenint constantment, inexorablement, més greus. Les dues primeres, que el Nil es tornés vermell de sang i la infestació de granotes, semblaven més aviat averanys que qualsevol altra cosa. La tercera i la quarta, mosquits i tàvecs, van causar preocupació, no crisi. La cinquena, la pesta que va matar el bestiar, va afectar animals, no éssers humans. La sisena, úlceres, va tornar a ser una molèstia, però una de seriosa, ja no és causada per quelcom extern sinó una aflicció corporal. (Recordeu que Job va perdre tot el que tenia, però no va començar a maleir el seu fat fins que el seu cos estava cobert de ferides: Job 2.) La...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: per què es fan certes coses

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la paraixà Bo, continua --i es resol-- el relat de les deu plagues que Ha-Xem llença contra Egipte. Ja a la paraixà anterior, abans que comencin, el Kadoix, barukh-hu, avisa: «Però Jo enduriré el cor del faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte. I el faraó no us escoltarà més [...]» (Xemot, 7:3-4). I també és aquest el primer verset de la paraixà d'avui: «I va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès: "Vés al Faraó, perquè Jo he endurit el seu cor i el dels seus servents, per mostrar-los els Meus senyals"» (Xemot, 10:1) Per què ho fa, això, ha-Xem? El nostre savi de Girona, Moisès ben Nakhman, ens ho explica fàcil: el Sant, beneit sigui, informa Moisès que és Ell el qui ha endurit els seus cors, el del faraó mateix i el dels servents, tot i que tots van mostrar el seu temor després de la calamarsa, al verset...
Read More