La sortida, amb presses, de Mitsraïm, a vegades no la revivim només un cop l’any. Correm quan calgui, però tinguem present que els avantpassats, com ens diuen els savis, «van viatjar les 120 milles que separen Ramsés de Succot en un moment».
La sortida, amb presses, de Mitsraïm, a vegades no la revivim només un cop l’any. Correm quan calgui, però tinguem present que els avantpassats, com ens diuen els savis, «van viatjar les 120 milles que separen Ramsés de Succot en un moment».
A la casa on no es van pintar les llindes, no hi va haver miracle. Potser per això se’ns recorda que cada persona, a cada generació, ha de veure’s a ella mateixa com si estigués sortint de Mitsraïm.
Per a canviar el món només hi ha un camí: l’educació. Cal ensenyar als infants la importància de la justícia, de la rectitud, de la bondat i de la compassió. Cal ensenyar que la llibertat només es pot sostenir per les lleis i per l’autocontrol. Cal mantenir sempre viu el record de les lliçons de la història: «Erem esclaus del Faraó a l’Egipte» perquè aquells qui obliden l’aspresa de l’esclavatge perden el compromís i el coratge per a lluitar per la llibertat.
Els egipcis no només no guardaven cap mena de rancor contra Moisès, la persona que havia portat totes les plagues sobre la seva terra, sinó que van reconèixer el seu mal, dient «nosaltres som els malvats. Hi ha violència a les nostres mans, i vosaltres mereixeu que Déu sigui al vostre costat».
El que està en joc en aquesta confrontació és la diferència entre el mite, en què els déus són mers poders a dominar, propiciar o manipular, i el monoteisme bíblic, en què l’ètica (justícia, compassió, dignitat humana) constitueixen el punt de trobada entre Déu i la humanitat.
Tot té un preu. I cal recordar que la llibertat de la casa d’Israel va tenir un preu altíssim: tots els primogènits, homes i bèsties, d’Egipte.