Es pot qüestionar el lideratge, si es fa en forma constructiva. Podríem fer un símil tornant a Pirké Avot: «quina és una discussió en nom dels Cels? Les de Hil·lel i Xammai. Quina no és una discussió en nom dels Cels? La de Korah i el seu grup» (5:17). La rebel·lió oberta, com la crítica destructiva, la queixa gratuïta, els intents de subversió i l’arrogància, arriben a un punt que no permeten la teixuvà.
Ens diu Sforno que les dues parts del càstig s’explica en què aquells que van caure presa dels desigs, que van demanar carn per provar a Déu, van ser castigats com els primers que murmuraven, és a dir «la fúria es va inflamar contra» ells a l’instant, sense donar temps a què masteguessin. Els qui van queixar-se per haver fugit de l’esclavatge, «només» van veure complert el seu desig de menjar només carn fins que els va sortir pel nas. Els Fills d’Israel haurien fet bé de recordar la darrera de les deu frases: no desitjaràs [allò que no tens].
Pessakh no només és sortir de Mitsraïm, sinó que és creuar el mar de les canyes, el manà, passar set i arribar a Sinaí per contemplar la revelació –sempre que no acabem adormint-nos.
Les finestres del Temple no es van fer per tal que hi entrés la llum de l’exterior, sinó per tal que la llum de l’interior il·luminés el món.