Elul és un temps favorable per a exercir la particularitat humana d’assemblar-se al Creador, fent exactament el mateix que fa HaXem: crear.
Elul és un temps favorable per a exercir la particularitat humana d’assemblar-se al Creador, fent exactament el mateix que fa HaXem: crear.
«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: ‘Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l’orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui».
Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l’«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d’imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé.
La caiguda espiritual que es completa el 9 d’Av comença amb una relació superficial entre la Saviesa i el poble. El lliurament d’Israel a la Saviesa és parcial i, per tant, existeix una gran distància entre tots dos.
Les travesses dels Fills d’Israel, realitzades al desert i durant quaranta anys, ens ensenyen que és totalment factible viure amb incertesa sobre el futur. De fet, és necessari aprendre a viure amb incertesa i saber gestionar-la. Perquè si gestionem bé les diferents incerteses, ens podem adaptar a qualsevol situació.
El mestre espiritual dóna pas al líder militar. La travessa del desert dóna pas a la presa de possessió de la Terra. Devarim dóna pas a Iehoshúa. I la transició de les paraules a la presa de possessió només es pot assolir de forma completa amb “malkhut”.
La intenció de tot l’episodi és maleir al Poble d’Israel. I a les tres primeres aliyot de la parasha, queda ben clar quina ha de ser la intenció de Bilaam en tot. Però per alguna raó, Bilaam no acaba d’entendre-ho.
La persona que gairebé sempre intervé per aplacar la fúria de la divinitat és Moisés, i ho fa amb raonaments i peticions. Però aquest cop és Aaron qui executa l’acció, que és totalment contrària –segons Sforno– a una ordre directa de la mateixa divinitat.
El Mal constitueix un element essencial en la història de la humanitat, i és l’element diví que permet a l’home treballar i superar-se. És cert, el Mal provoca la caiguda de l’home, però el descens possibilita a la persona aprofundir en l’acte de viure, aconseguir majors nivells de comprensió i fortificar la seva persona de cara al futur.
La benedicció dels kohanim és bella per la seva senzillesa: una persona necessita tenir certes necessitats materials cobertes, per poder-se dedicar a estudiar Torah i que se li obrin els ulls per poder veure la realitat, i així assolir la pau completa, la pau interna de saber que tot està bé i tot està com ha d’estar.
El Sant no canvia, i el pacte es manté. Els humans, siguem de la tribu que siguem, tendim a l’auto indulgència i l’autoengany. Però és responsabilitat nostra respectar el pacte i complir la nostra part. A vegades es fa complicat i, algun cop fins i tot difícil.