En la primera ocasió que es fa brollar aigua d’una roca, Moisès ha de colpejar la roca només un cop. Però en aquesta ocasió Moisès i Aaron acorden que, com que no hi ha més instruccions, han de colpejar la roca dos cops. Aquesta és la transgressió dels dos germans.
Sempre que aparegui algú que ens promet coses, o acusant algú altre d’erigir-se com a líder totalitari, cal exercir el dret a recordar.
Paraules d’agraïment de la Moriah Ferrús en l’entrega del Sidur Catalunya a la Nova Escola Catalana, al pati del Museu… Read more Entrega del Sidur Catalunya a la Nova Escola Catalana.
I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es… Read more Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix
Nússakh no és «només» melodia. Nússakh inclou aquesta litúrgia. Nússakh és una cosa molt més important, i holística, si voleu. Perquè el nússakh és la forma en què ens comuniquem amb el Kadoix, barukh Hu.
Els Poskim no es posen d’acord en l’explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit –al matí– i a Minkhà –a la tarda. D’altres, però, diuen que les dones només estan obligades a resar un cop al dia.
Durant el període entre Péssakh i Xavuot, és tradició estudiar el tractat Avot de la Mixnà. Avui seguirem el ritme del Bet Midraix, al capítol 2.
El moment apropiat per comptar l’òmer és a la nit. Si algú s’oblida de comptar durant la nit, es pot comptar durant la resta del dia sense recitar la benedicció.
El Magen Avraham explica que com el khamets que s’hi cuina, a vegades cau a sobre de la reixeta, aquesta n’ha absorbit el sabor i no es pot fer servir per Pessakh fins que no se li apliqui el Libún.
Malgrat això, molts grans Akharonim posen en dubte la norma del Ramà, ja que la reixeta està sempre molt a prop del foc, i cada cop que hi cau menjar, es crema de forma immediata.
Podríem dir que un forn, que funciona a temperatures molt altes, caldria kaixeritzar-lo mitjançant Libún, cosa gairebé impossible en l’àmbit pràctic.