Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: ‘Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l’orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui».

Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l’«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d’imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé.

Matot-Maase 4: la gestió de la incertesa

Les travesses dels Fills d’Israel, realitzades al desert i durant quaranta anys, ens ensenyen que és totalment factible viure amb incertesa sobre el futur. De fet, és necessari aprendre a viure amb incertesa i saber gestionar-la. Perquè si gestionem bé les diferents incerteses, ens podem adaptar a qualsevol situació.

Pinhàs: el nou líder

El mestre espiritual dóna pas al líder militar. La travessa del desert dóna pas a la presa de possessió de la Terra. Devarim dóna pas a Iehoshúa. I la transició de les paraules a la presa de possessió només es pot assolir de forma completa amb “malkhut”.

Naso: la benedicció a través dels kohanim

La benedicció dels kohanim és bella per la seva senzillesa: una persona necessita tenir certes necessitats materials cobertes, per poder-se dedicar a estudiar Torah i que se li obrin els ulls per poder veure la realitat, i així assolir la pau completa, la pau interna de saber que tot està bé i tot està com ha d’estar.

Bamidbar: el pacte segueix vigent

El Sant no canvia, i el pacte es manté. Els humans, siguem de la tribu que siguem, tendim a l’auto indulgència i l’autoengany. Però és responsabilitat nostra respectar el pacte i complir la nostra part. A vegades es fa complicat i, algun cop fins i tot difícil.

L’Hagadà de Péssakh: la guia per l’any que ve

Quan Moisès vol perpetuar el poble jueu, ho fa a través de l’ensenyament als nens: “quan el teu fill et pregunti”. Per què no “si el teu fill et pregunta”? Què tenen en comú tots els nens? Els nens són curiosos. Explicant aquesta història no només eduquem a les filles i fills, sinó que ens eduquem a nosaltres mateixos.