Comentaris a la Torà de Nakhmanides: un refilet d’alegria

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: un refilet d’alegria

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquesta serà la llei que regeixi per al leprós, en el dia de la seva purificació, ell haurà de ser presentat davant el sacerdot. […] Ordenarà el sacerdot, i prendrà per al que es purifica dos ocells vius purs [tehorot] i fusta de cedre i porpra escarlata i hisop (Vaicrà-Levític 14:2-4). Així comença la descripció del ritual de purificació del mal traduït «leprós». Una de les coses que criden l'atenció és el tema dels ocells. En gairebé tots els casos de sacrifici ritual d'ocells, es diu que han de ser tórtores o colomins. En aquest cas, «dos ocells vius purs, [xté tsiporim khaiot tehorot]». Quina mena d'ocells són? Moisès ben Nakhman ens ho explica primer per boca de Raixí: «vius, això exclou ocells que són treifà --animals que pateixen malalties que els causarien la mort en un any--. Purs, això exclou un ocell no apte per a menjar. Com que les plagues de metsorà --mal traduït com lepra-- són un càstig per...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: puresa i naixement

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: puresa i naixement

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La paraixà Tatzrià comença amb els manaments relatius a la dona que dóna a llum. Després d'establir els diferents períodes de tumà i tohorà --mal traduïts com impuresa i puresa i que en la major part es refereix a puresa ritual--, la Torà indica que la mare ha de fer dos sacrificis: Quan es compleixin els dies de la purificació per un fill o una filla haurà de portar un xai d'un any com ofrena cremada [le'olàh, o holocaust], i un colomí o una tórtora com ofrena per pecat [lekhatat] a la porta de la Tenda de reunió, al kohen. I ell l'oferirà davant del [nom de les quatre lletres] i farà expiació per ella i ella quedarà pura de l'origen de la seva sang… (Vaicrà-Levític 12:6-7). En una primera lectura simple, el neòfit podria pensar que s'està castigant a la dona pel fet de ser mare. Però el fet és que la Torà no és un llibre per fer-ne una lectura simple....
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de l’astorament

by Nova Escola Catalana1 Comment
«I al dia vuitè, Moisès va cridar a Aaron, als seus fills i als ancians d'Israel» (Vaicrà 9:1) Ha arribat el dia de la inauguració oficial del Mixcàn, del Tabernacle construït pels israelites al desert, que serà el lloc des d'on [el nom de les quatre lletres] es manifesti. Moisès ha passat set dies realitzant ofrenes, dedicant no només el Tabernacle, sinó ungint als seus sacerdots --Aaron i els quatre fills--, els seus vestits, els objectes de l'interior i tot el necessari. Moisès dóna les instruccions finals, i Aaron realitza els primers sacrificis com a sacerdot ungit (Vaicrà 9:2-21). En acabar, Aaron beneeix al poble d'Israel. Ell i el seu germà entren al Tabernacle, en sortir-ne, tornen a beneir al poble i just en aquell moment, «la glòria del [nom de les quatre lletres] es va manifestar davant tot el poble» (Vaicrà 9:22-23). I quan la glòria de ha-Xem, el «kvod-[el nom de les quatre lletres]», es manifesta, què fa tothom? Es prosterna a...
Read More

La recitació de l’hal·lel per Péssakh

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Hi ha certs dies de l'any en què es recita l'Hal·lel. El dia 15 de Nissàn n'és un. Ara bé, quin d'ells? I quants cops s'ha de recitar? I encara millor... què és "l'Hal·lel"? Per "hal·lel" s'acostuma a pensar en els salms 113 a 118. Aquests cinc salms expliquen diferents històries. Comencen explicant com Déu controla la creació, i segueix amb la narrativa de la redempció de l'esclavatge. S'expliquen les meravelles i les intervencions divines; com Israel demana ajuda i Déu respon. Acaba donant gràcies per l'alliberament. Si hom s'hi fixa, recorda l'estructura de l'amidà, la pregària de 18 benediccions que repetim tres cops al dia: alabança, petició, gratitud. Tot i que es recita en altres ocasions, sembla com si aquest hal·lel fos una tefilà --pregària-- específica pels moments de l'any en què es recorda l'alliberament d'Egipte: Péssakh, Xavuot i Succot, que eren les tres peregrinacions al Temple per donar gràcies, indicació que apareix als darrers salms del grup. Però encara hi ha dos...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el temps per la gratitud

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Els fills d'Israel han construït el Mixcan, i el Sant, beneit sigui, relata a Moisès tot allò que han de fer Aaron i els seus fills en tant als sacrificis. Com i quan s'encén el foc; com es fan les ofrenes vegetals de diferent classe --amb i sense llevat, amb i sense encens...--; com es fan els sacrificis animals i que es fa amb ells en cada cas; quan es poden menjar... «I la carn de la seva ofrena d'acció de gràcies es menjarà en el mateix dia en què s'ofrena. No deixarà res d'ella per a l'endemà.» (Vaicrà 7:15). Però no és l'única forma. Depenent de la raó del sacrifici, es podia menjar fins al tercer dia: «Però si la seva ofrena és per un vot o una donació voluntària, es pot menjar en el dia en què es fa l'ofrena, i si en queda alguna cosa l'endemà, pot menjar-se. El que quedi de la carn del sacrifici al tercer dia, es...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d'instruccions i manaments. I comença amb els sacrificis. Al primer capítol són ofrenes animals, i el segon ens explica les ofrenes vegetals. I totes les ofrenes han d'incloure sal. I a tota ofrena teva de farina [minkhatekhà] que facis hi posaràs sal, que no falti mai la sal del teu pacte amb el teu Déu [Elohekha] en cap ofrena. A totes les teves ofrenes hi has d'afegir sal (Vaicrà-Levític 2:13). «Perquè es va establir un pacte amb sal en el període dels sis dies de la creació», perquè a les aigües inferiors [els oceans] se'ls va prometre que serien ofertes a l'altar en forma de sal, i també [com aigua] a la libació d'aigua durant la festa de Sucot». Aquestes són les paraules de Raixí. Però què en pensa, Moisès ben Nakhman? Doncs primer ens crida l'atenció sobre el text, que diu «el pacte amb el teu Déu»,...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: Sinaí 2.0

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: Sinaí 2.0

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Els israelites acaben de construir el Tabernacle, i Moisès l'ha de muntar, posar totes les peces a lloc i santificar-lo. Quan acaba tot el procés, «el núvol va cobrir la tenda de reunió i la glòria del [nom de les quatre lletres] va omplir el Tabernacle» (Xemot-Èxode 40:34). Moisès ben Nakhman ens explica que el núvol el cobreix per totes bandes, quedant la tenda amagada. I al seu interior, la glòria del [nom de les quatre lletres] ho omple tot, de la mateixa forma que es diu en referència al Mont Sinaí, «dins del dens núvol a on estava el [nom de les quatre lletres]». I Moisès no podia entrar ni tan sols a l'atri, per causa del núvol que tot ho omplia, i no li estava permès anar dins el núvol. I encara es repeteix al verset següent, «la glòria del [nom de les quatre lletres] omplia el Tabernacle», per tant, com hi podia entrar? Doncs no tenia permís per entrar-hi,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui, com i per què fa les coses

by Nova Escola Catalana1 Comment
La paraixà d'aquesta setmana, Vaiakhel, comença amb la repetició del manament de guardar xabat. I un xic després, comença la construcció efectiva del Mixcàn, el Tabernacle. I es repeteix l'explicació de la construcció; de les mesures de les cortines; de com són els gafets i les bases dels pals... Qui ho fa? Bezalel i Aholiab, amb l'ajuda de la resta d'homes als qui el Sant, beneit sigui, havia dotat d'intel·ligència i capacitat per realitzar aquella obra (Xemot 36:1). En Moisès ben Nakhman ens explica que hi ha cinc repeticions del procés de construcció del Tabernacle: quan s'ordena la seva construcció, als capítols 25 a 27 i parts de la paraixà Tetsavé; d'una forma més general als versicles 36:6 a 11; durant el procés de construcció; i quan s'explica com es feia cada part, en la secció que comentem avui. En teoria, diu Nakhmànides, hauria d'haver sigut suficient que la Torà digués «i Moisès va explicar a la congregació dels fills d'Israel tota la...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el vedell d’or com a guia

by Nova Escola Catalana1 Comment
Amb prou feines han passat quaranta dies des que [el nom de les quatre lletres] s'ha manifestat davant i ha parlat a tot el poble d'Israel. Moisès està al cim del Sinaí, aprenent la llei que haurà de transmetre. Mentrestant els israelites diuen a Aaron, sume sacerdot ungit, «fes-nos déus [elohim] que ens protegeixin, perquè no sabem què ha passat amb aquell Moisès que ens va fer sortir de la terra d'Egipte»(Xemot 32:1). I Aaron els demana or, i fabrica un ídol. Un vedell d'or. I després un altar. I els israelites fan sacrificis i festegen la sortida d'Egipte (Xemot 32:2-6). Només 40 dies d'haver comprovat l'existència del kadoix, barukh-hu, els israelites ja transgredeixen els tres primers manaments: No tindràs altres déus fora de Mi. No et faràs escultures ni imatges del que hi ha a dalt els cels, baix a la terra ni a les aigües a sota de la terra. No et prostraràs davant d'elles ni les serviràs (Xemot 20:2-5) Una transgressió...
Read More
Purim, manaments i tradicions

Purim, manaments i tradicions

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Rav Iehudà, fill de Rav Xmuel bar Tehilat, va dir en nom de Rav: De la mateixa forma en què quan comença Av minvem l'alegria, també quan comença el mes d'Adar, hom augmenta l'alegria (Talmud de Babilònia, Taanit 29a) Adar és el mes en què celebrem Purim i rememorem la història que explica la meguilà [rotlle] d'Ester. Ester i Mordekhai --el seu tiet-- vivien a Susa, a Babilònia. El text narra un complot d'Hamàn, virrei d'Akhaixveroix, per assassinar tots els jueus de l'imperi persa, i com Ester aconsegueix desactivar-lo, salvar als jueus i acabar amb Hamàn i els seus fills executats per traïció. Les mitsvot , o manaments, de Purim són quatre. Podríem dir que la principal és llegir, o escoltar, la meguilà d'Ester, tant a l'inici del dia 14 d'Adar quan es pon el sol, com durant el dia de Purim. Aquells que no llegeixen però sí que escolten, només compleixen si escolten totes i cada una de les paraules sense...
Read More