Yitró 6: el per què de la feina

Yitró 6: el per què de la feina

Aquest Xabat, a la sisena alià, tornem a llegir els deu conceptes, [asséret ha-devarim], coneguts internacionalment com «els deu manaments». Per a una explicació més profunda de per què els anomenem «conceptes», podeu llegir aquest article de rabí Haïm Ovadia. Cap a la meitat de l'exposició dels «conceptes», el Sant, beneït sigui, ens interpel·la: «Recorda el dia de Xabat per santificar-lo» (Xemot, Èxode, 20:8). Sis paraules, en l'original hebreu. Fàcil, oi? Ho sembla. El text segueix: «Sis dies treballaràs i faràs tota la teva feina; però el setè dia és un Xabat per a [el nom de les quatre lletres], el teu Déu; no faràs cap melakhà, tu, el teu fill, la teva filla, el teu esclau, la teva serventa, el teu animal, i l'estranger dins les teves portes, perquè en sis dies [el nom de les quatre lletres] va fer els cels i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i Va descansar en el...
Read More
Yitró 5: revelació i principi d’autoritat

Yitró 5: revelació i principi d’autoritat

Haggadà d'Altona, il·lustrada per Joseph ben David. S. XIX. Just abans de la revelació a Sinaí, «[el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès, «Heus ací que Jo vindré a tu en l'espessor del núvol, per tal que el poble escolti quan Jo et parli, i ells també creuran en tu per sempre» (Xemot, Èxode, 19:9). Fins aquell moment, el Sant, beneït sigui, tan sols s'havia comunicat amb Moisès o Aaron. Però després de travessar el Mar de les canyes i el desert, al peu del Sinaí, és hora que tot el poble escolti la veu de qui l'ha tret de la terra de Mitsraïm. Per què? Perquè els Fills d'Israel mai havien dubtat de la possibilitat de la profecia. Sabien que els patriarques, Moisès, Aaron i Miriam n'eren conductes. Però fins aquell moment, la profecia només es coneixia en forma de somnis, visions o aparicions. «Em donaré a conèixer a ell en una visió, li parlaré en somnis» (Bamidbar, Números, 12:6). Amb Moisès, però, era...
Read More
Una nació de capdavanters

Una nació de capdavanters

(Comentari a la paraixà setmanal Jetró <Jetró // Xemot <Noms> {Èxode} 18:1-20:22) – Dissetena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana enclou dos episodis que tenen tota l’aparença d’un estudi de contrastos. En el capítol 18 de l’Èxode, Jetró, el sogre de Moisès i sacerdot madianita, dóna al seu gendre una primerenca lliçó de lideratge. En el segon episodi, el protagonisme preeminent recau en D´u mateix qui, en la muntanya del Sinaí, estableix una aliança amb els israelites en una manifestació de la seva divinitat sense precedents, ni sense cap repetició posterior. Excepcionalment, D’u apareix a tot un poble per tal de concertar-hi un pacte i fer-los a mans el breu codi ètic més reconegut de tots els temps, els Deu Manaments. Què poden tenir en comú els consells pràctics d’un sacerdot madianita amb les paraules intemporals de la Revelació? A dretcient hi ha un contrast i és important. No hi ha pas unes formes de governança específicament jueves....
Read More