Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...
Read More
RESPONENT A LA CRIDA

RESPONENT A LA CRIDA

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayera <I Ell va aparèixer> // Bereixit <En el començament> {Gènesi} 18:1-22:24) – Quarta setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.) L’encet de la història de la humanitat descrit en la Torà és una corriola d’ensopegades i desenganys. D’u va donar llibertat als humans, i aquests en fan abús. Adam i Eva van menjar la fruita prohibida. Caïm va matar Abel. Abans de gaire, la violència s’enduu el món cap al Diluvi. Tota la carn de la terra es va pervertir. D’u va crear l’ordre, emperò els humans van instaurar el caos. Fins i tot, després del Diluvi, la humanitat va voler agafar el cel amb les dents quan, emportats per la supèrbia i abillats com a mestres d’obra, van voler alçar la torre de Babel , la que havia «d’haure el cel» (Bereshit11:4). Els humans deixen D’u a l’escapça, cal un caràcter nou i aquest és Abraham. D’antuvi, no tenim massa clar el propòsit de la crida...
Read More
Potser…

Potser…

La quarta alià de paraixat Vaierà és molt llarga. I al final s'hi narra el naixement d'Isaac, el fill d'Abraham i de Sarah: «I [el nom de les quatre lletres] va recordar Sarah com Ell havia dit, i [el nom de les quatre lletres] va fer a Sarah tal com Ell havia parlat. I Sarah va concebre i parir un fill a Abraham a la seva avançada edat, en el moment en què Déu [Elohim] li havia dit (Bereixit-Genesi 21:1-2)». De fet, han passat tantes coses als darrers capítols que gairebé ni el mateix lector se'n recorda, de la pobra Sarah! Sforno connecta el verset d'avui transportant-nos al capítol 17 (paraixat Lekh-Lekhà), quan el Sant, beneït sigui, diu a Abraham que la seva dona Sarai, a qui canvia el nom per Sarah, tindrà un fill. Però i si en comptes d'anar al capítol 17 la Torah ens està dient que hem de llegir el capítol 18, just al principi de la paraixà d'aquesta setmana?...
Read More
Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

El següent text és una traducció de l'article «The God Who Acts in History», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Els israelites es trobaven en un moment baix. Havien estat esclavitzats. S'havia publicat un decret que ordenava que cada nen mascle havia de ser assassinat. Moisès havia estat enviat per alliberar-los, però el primer efecte de la seva intervenció només havia aconseguit empitjorar la situació. La seva quota de fabricació de maons es va mantenir sense canvis, però ara també van haver de procurar-se ells mateixos la palla. Inicialment, havien cregut Moisès quan va fer els signes que Déu li havia donat i els va dir que Déu estava a punt de rescatar-los. Ara s’han tornat contra Moisès i Aaron, tot acusant-los: "Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos."(Xemot-Èxode 5:20-21). En aquest punt, Moisès,...
Read More
Vaierà: La discusió amb el Creador

Vaierà: La discusió amb el Creador

(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)  Diuen que  tot el que fa el Creador és bo. Què podem saber nosaltres de les decisions del Creador? Podem confiar que tot és correcte! Idò, no! Aquí veiem a Avraham que discuteix amb el Creador, que li fa preguntes. Pot ser hi ha cinquanta justs, tal vegada n’hi ha quaranta cinc, o quaranta, o trenta, o vint, o deu… Què passa aquí?! No és una audàcia descarada per part del Patriarca Avraham, discutir amb el Creador si pot destruir Sodoma o no, si s’ho mereixen o no? Idò resulta que és aquest, precisament, el motiu pel que el Creador va elegir a Avraham d’entre tots els altres prominents personatges que hi havia al món en aquell temps, com diu el Creador (Gènesi 18:19): “Ja que el conec, per tal que ordenarà els seus fills i la seva casa després d’ell, per a guardar el camí del Senyor, fent...
Read More

Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud

La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s'informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l'Aquedà d'Isaac. Però no parlarem de cap d'ells, sinó d'un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui. Als capítols 15 i 17 que hem llegit a la paraixà anterior, s'estableixen els primers pactes entre el [nom de les quatre lletres] i Abram, en un dels quals passa a dir-se Abraham --i Sarai passa a dir-se Sarah. Se'ls hi promet descendència, i que aquesta heretarà la terra que trepitja i per la que viatgen Abraham, Sarah i tota la seva cohort... però la Torà no ens diu «per què». És als versets 17 a 19 del capítol 18 on ho esbrinarem. I [el nom de les quatre lletres] va dir: Amagaré jo a Abraham el que estic a punt de fer, sabent que Abraham es convertirà en un poble gran i...
Read More