A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom:
«i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14).
La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...
Avui tornem a tenir una paraixà doble, i malgrat que el tema de les prohibicions sexuals i la prohibició d'oferir sacrificis humans al Molech, present en ambdós fragments individuals, és temptador, ho deixarem —també— per una altra ocasió.
Sovint es ridiculitzen les creences d'algú posant en relleu aquells fragments més obscurs de l'Escriptura, òbviament sense cap mena d'explicació. Al nostre fragment d'avui s'esmenten tres de les lleis de justícia social més revolucionàries de la història de la humanitat.
«Quan un estranger visqui entre tu a la teva terra, no en facis befa ni te'n burlis. L'estranger que visqui amb tu ha de ser com un nadiu d'entre vosaltres, i l'estimaràs com a tu mateix, perquè vau ser estrangers a la terra de Mitsraïm —Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu.
No cometràs cap perversió de la justícia, en mesures de llargada, pes o volum. Tindràs pesos i balances correctes, sistemes de mesura en sec correctes, i sistemes de mesura...
A la paraixà Vaixlakh, Israel i la seva família arriben des de Sucot, on s'havia retrobat amb Esaú, a Siquem, a la terra de Canà. Dinà, l'única filla de Jacob i Lea, surt a conèixer les dones d'aquella terra --recordem que Dinà és l'única filla entre 12 germans, massa testosterona?--, i Siquem, el fill del rei, la troba i la viola (Bereixit-Gènesi 33:18-34:2). I això desencadena una reacció violenta de Simó i Leví, els dos germans de Dinà, que provoca que, al final, tota la família hagi de fugir d'allà. Per què? Tornem a repassar el text.
Si al verset 34:2 Siquem força a Dinà, just al verset següent, la Torà ens diu que «l'ànima de Siquem es va apegar a la de Dinà, filla de Jacob, i va estimar a la jove i li va parlar amorosament». Després, demana a son pare, Hamor el rei, que faci els tràmits necessaris per casar-se amb ella (verset 4). Jacob s'assabenta de què...
Aquesta setmana, la Torà ens relata la història de Iehudà, quart fill de Ia'acov i Lea. Passen els anys, i Iehudà, que suposem que no estava gaire content després que la resta dels seus germans acabés nenent al petit Iosef a uns midianites, decideix trencar la relació i fer amics entre els cananeus.
I no només amics, sinó que pren una cananea per muller, tal com va fer el seu tiet Essav, per disgust dels seus pares Itskhac i Rivkà i, també suposem, per disgust del seu propi pare, Ia'acov (Bereixit 38:1-2).
Dels tres fills que té, en casa el primogènit, Er, amb una altra noia Cananea, Tamar. Però Er era malvat als ulls de [nom de les quatre lletres] --no sabem en què--, i per això mor per mà de Ha-Xem.
Iehudà li diu al seu segon fill, Onàn, que executi la tradició de casar-se amb la seva cunyada vídua i sense fills, per tal de donar descendència i honrar al germà...
La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham --ara amb el nom canviat, ja que el pacte s'ha establert-- assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l'escena dels tres homes que s'acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5).
Tal com vam veure a la paraixà anterior, l'hospitalitat com a forma d'expansió i ensenyança del monoteisme era l'especialitat d'Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de "si no em compres res ja pots marxar". Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l'avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar.
És d'esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem...
