Les mitsvot com a motor de transformació

Les mitsvot com a motor de transformació

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Hi ha moltes mitsvot [manaments]. Una part d'elles són ocasionals, però gran part són repetitives. Com la tefilà, o les diferents benediccions que fem durant el dia. Dins d'aquestes mitsvot repetitives, podem trobar-hi aquelles que són «estacionals», és a dir, les que fem només en un determinat moment de l'any. Els manaments de Pasqua, de Xavuot, de Cap d'any, de Iom kipur, de Sucot, de Hanuca, de Purim... Cada festa té els seus, i cada any els repetim. En repetir una cosa cada dia, hi ha el risc d'esdevenir un autòmat. En repetir una cosa només un cop l'any, hi ha el risc de prendre's el manament com una «obligació», una imposició que cal fer «perquè toca». I sí. Es fa perquè toca. Però potser no pel que podem arribar a pensar. Fa poc que hem deixat Purim enrere i encarem Pasqua. Un dels quatre manaments de Purim és «matanot la'evionim», o «fer regals als pobres». Però per què només per Purim? Perquè és un manament específic de la festa, que sorgeix del rotlle d'Ester, 9:20-22: Mordekhai va registrar aquests successos. I va enviar...
Read More

Algunes lleis del kadix

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A més de la recuperació del llegat històric cultural i litúrgic de les comunitats jueves catalanes i fer que torni a brillar la llum de la Torà que, fa més de sis-cents anys emanava des de terres catalanes, a la Nova Escola Catalana també estudiem Torà i tot el que l'envolta de forma diària. Avui volem parlar-vos de la pràctica més estesa de dol, que és la recitació del kadix. De kadixim n'hi ha de diferents menes. Alguns, com el khatsi kadix, es fan servir per marcar els punts intermedis de la tefilà; alguns només es reciten després de fragments del Talmud, com el kadix de rabanan. També hi ha el kadix complet (o titkabal), que es recita en acabar cada amidà. Però el kadix de dol és, com dèiem, la pràctica més estesa en el procés de dol de les persones jueves. Les lleis per recitar-lo són relativament fàcils. Es necessiten un mínim de 10 persones jueves --10 homes segons la visió ortodoxa--, i els dolents l'han de dir com a mínim un cop al...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la perfecció universal

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Seguim al Sinaí. Durant la paraixà Behar, HaXem entrega els manaments de l'any sabàtic del descans de la terra, durant el qual no es pot cultivar, i també el jubileu, quan es compleix un cicle de set anys sabàtics (Vaicrà 25:1-13). També les lleis de la redempció de les terres, esclaus i animals (Vaicrà 25:15-55). I a la paraixà Bekhucotai, s'explica la recompensa de complir els manaments. Pluja, abundor de menjar per humans i animals i pau (Vaicrà 26:3-12), així com els càstigs (Vaicrà 26:14-39). Una simple suma ens diu que la recompensa és bastant més minsa, encara que només sigui en nombre de versets, que el càstig. Però entremig d'ambdues hi ha un verset interessant: «Caminaré entre vosaltres, seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.» (Vaicrà 26:12) A la Torà, aquest concepte de «caminar amb Déu», o que Déu camini entre els humans, apareix uns quants cops. Però què ens diu el mestre Nakhmànides, d'aquesta aparició? I donaré pau a la...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la benedicció dels fills

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Israel va veure als fills de Josep i li va preguntar «Qui són?». I Josep va respondre «Són els meus fills, que Déu em va donar en aquesta terra» i li va contestar el seu pare: «Porta-me'ls, si us plau, per tal que els beneeixi». [...] I els va beneir aquell dia, tot dient «En tu serà beneït Israel, i es dirà: "Que et faci Déu com a Efraïm i Menaixé"», i va posar a Efraïm davant de Menaixé. (Bereixit, 48:8-9 i 48:20) Estem a la darrera paraixà del llibre de Bereixit. Israel, ja vell i cansat, veu que s'acosta la seva hora i ho prepara tot des del llit. Fa jurar a Josep, el seu fill retrobat, que quan mori el porti a la cova de Macpelah, a la terra de Cnaan, i no l'enterri a Egipte. Accepta i beneeix als seus dos néts, dóna una benedicció profètica a cada un dels seus 12 fills i, finalment, es reuneix amb...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la reparació dels errors

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquesta setmana, la Torà ens relata la història de Iehudà, quart fill de Ia'acov i Lea. Passen els anys, i Iehudà, que suposem que no estava gaire content després que la resta dels seus germans acabés nenent al petit Iosef a uns midianites, decideix trencar la relació i fer amics entre els cananeus. I no només amics, sinó que pren una cananea per muller, tal com va fer el seu tiet Essav, per disgust dels seus pares Itskhac i Rivkà i, també suposem, per disgust del seu propi pare, Ia'acov (Bereixit 38:1-2). Dels tres fills que té, en casa el primogènit, Er, amb una altra noia Cananea, Tamar. Però Er era malvat als ulls de [nom de les quatre lletres] --no sabem en què--, i per això mor per mà de Ha-Xem. Iehudà li diu al seu segon fill, Onàn, que executi la tradició de casar-se amb la seva cunyada vídua i sense fills, per tal de donar descendència i honrar al germà...
Read More