Nitzavim-Vaielekh 7: és hora de despertar

Nitzavim-Vaielekh 7: és hora de despertar

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
A la darrera alià d'aquesta paraixà doble, es conclou la conversa que mantenen Moisès i el Sant, beneït sigui, a l'alià anterior, que comentàvem ara fa un any. Moisès escolta la veu divina que avisa d'allò que passarà: «Perquè Jo els portaré a la Terra que vaig prometre als seus avantpassats […] però ells menjaran i se saciaran, i s'engreixaran i es tornaran vers altres déus i els serviran[…]» (Devarim, Deuteronomi, 31:19). Desastre total? Encara diria més: «Serà que quan molts mals i dificultats els caiguin a sobre, llavors aquesta cançó parlarà davant seu com a testimoni […] perquè Jo conec la seva inclinació, què fan avui, abans de portar-los a la terra que vaig prometre donar-los» (20). No només és un desastre total, sinó que a sobres ja s'havia avisat abans. Perquè «Jo conec les inclinacions que estan preparant avui», els Fills d'Israel no s'estaven preparant per entrar a la Terra per servir al Sant, beneït sigui, com era la Seva...
Read More
Tatzrià 7: cal rentar bé

Tatzrià 7: cal rentar bé

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Estem en les paraxiot dedicades a les «afeccions dermatològiques», referides a la Torah com «tzara'at», i que gairebé sempre veiem traduït com «lepra». No és la malaltia que coneixem com lepra, sinó una afecció de la pell que es manifesta de formes diferents, ja sigui a la pell de les persones, o d'altres coses com cases, peces de roba o altres pertinences. Els savis expliquen que aquesta malaltia la pot causar «les males llengües» (Arachin 16a), com per exemple en el cas de Miriam, que en malparlar del seu germà Moisès, va patir aquesta aflicció (Bamidbar, Números, 12:1-10). Però hem dit que aquesta «tzara'at» també afecta la roba. És possible que la roba i les cases i les pertinences puguin criticar i fer safareig? Avui no en parlarem, d'això. Però sí que parlarem dels dos passos necessaris per eliminar aquesta afecció, i recuperar l'estat de puresa. I mai podem recordar prou que quan la Torah parla de «puresa», cal afegir sempre...
Read More
Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Estem ja al final de la Torah, i al final de la vida de Moisès, el nostre mestre. El Sant, beneït sigui, fa la darrera admonició: «aquesta nació s'aixecarà i es perdrà darrere les deïtats de les altres nacions de la terra, a la que van. I ells M'oblidaran i trencaran l'aliança que He fet amb ells» (Devarim, Deuteronomi 31:16). I què passarà, llavors? Doncs que «la Meva fúria cremarà contra ells aquell dia, i Jo els abandonaré i amagaré la Meva cara d'ells, i ells es consumiran, i molts mals i problemes els cauran a sobre, i diran en aquell dia, 'No és perquè Déu no està més entre nosaltres, que tots aquests mals ens han sobrevingut?' I Jo amagaré la meva cara aquell dia, per causa de tot el mal que cometran, quan van tornar-se cap a altres deïtats» (17-18). El Sant, beneït sigui, diu a Moisès, dues vegades, que «amagarà la Seva cara». Naturalment, no parlem d'una cara literal,...
Read More
Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
La sisena alià de la paraixà Vaetkhanan comença directament amb el primer paràgraf del xemà, un text fonamental del judaisme: Escolta, Israel: [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és l'únic. Rabenu Sforno ens explica que «Escolta, Israel» cal llegir-ho com a contemplació: escolta, contempla i comprèn això: el Sant, beneït sigui, és qui dóna l'existència i és el Creador, de qui tot prové. És la primera causa, i l'única, qui atorga el poder de ser a cada aspecte de la creació, i que sense el Sant, no es pot concebre cap mena d'existència. És el nostre Déu, en tant que estem sota la seva supervisió única i directa, sense necessitat de cap intermediari (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 863, i nota VI). Més endavant al text, a les línies 10 a 12, ens diu que «I serà quan [el nom de les...
Read More
Ki tisa 5: intermediaris i responsabilitats

Ki tisa 5: intermediaris i responsabilitats

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Un cop Moisès trenca el primer joc de taules de pedra, amb els primers manaments inscrits per la mateixa divinitat, el Sant, beneït sigui, ordena a Moisès que es faci un nou joc de taules, per tal que el Sant hi inscrigui de nou les paraules, i que torni a pujar la muntanya. Un cop a dalt, havent pujat amb les taules de pedra als braços, el Sant descendeix de nou sobre la muntanya i es torna a revelar davant Moisès, proclamant el Seu nom i els tretze atributs de la misericòrdia. Moisès es prostra de cara a terra, i des d'allà es dirigeix a la divinitat: "Si he trobat favor davant els Teus ulls, Senyor, que el Senyor vagi ara entre nosaltres, fins i tot si són un poble difícil, de cap dur [literal: de clatell rígid], i Tu perdonaràs la nostra iniquitat i el nostre pecat i així ens mantindràs com la Teva possessió" (Xemot, Èxode, 34:9). Cal recordar que això...
Read More
Roix Hodeix Elul: el poder de l’acció humana

Roix Hodeix Elul: el poder de l’acció humana

by Ruth López CatalánNo Comments
El mes d'Elul es correspon amb el signe de Verge, amb el símbol de la dona verge, en hebreu betula, que serà metàfora de la necessitat de l'ésser humà de renovar la seva puresa durant aquest mes, de manera que les qualitats [midot] es purifiquin i anul·lin els mals actes del passat en preparació de les festes del mes vinent. Cicle de renovació i retorn que fa la lluna cada mes, com cada mes fem també les dones.L'element del mes és la terra, imatge del regnat de l'acció, essència de la naturalesa d'Elul. El planeta que regeix és Mercuri, associat a l'intel·lecte. Aquesta serà l'eina més requerida per al treball espiritual d'aquestes setmanes, ja que la capacitat analítica a l'hora de revisar les nostres accions amb el propòsit de corregir-les és indispensable.Durant aquest mes estem cridats a explorar de forma exhaustiva el curs de les nostres vides, per a determinar quins són els aspectes que requereixen millora i rectificació. Elul...
Read More
El líder inesperat

El líder inesperat

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Vayigash <I es va acostar> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 44:18-47:27) – Onzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Vaig tenir l’avinentesa d’escoltar la resposta del gran historiador de l’Islam, Bernard Lewis, quan fou requerit per a predir el curs dels esdeveniments en l’Orient Proper. Amb sornegueria, digué: «Jo sóc historiador, així que només puc fer prediccions sobre el passat. Altrament, sóc un historiador retirat, de manera que, fins i tot, el meu passat ja és passat».  Les prediccions sobre els éssers humans són com voler tocar el cel amb la mà perquè els individus som lliures i no hi ha manera de saber per endavant com reaccionarem davant dels grans reptes de la vida. Quan llegim el terç darrer del Gènesi, ens queda ben clar que el líder generacional que n’eixirà serà Josep perquè n’és l’arquetip. Els seus somnis i els canvis sobtats de la seva sort, el fan esdevenir el personatge central d’aquesta part del...
Read More
Potser…

Potser…

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La quarta alià de paraixat Vaierà és molt llarga. I al final s'hi narra el naixement d'Isaac, el fill d'Abraham i de Sarah: «I [el nom de les quatre lletres] va recordar Sarah com Ell havia dit, i [el nom de les quatre lletres] va fer a Sarah tal com Ell havia parlat. I Sarah va concebre i parir un fill a Abraham a la seva avançada edat, en el moment en què Déu [Elohim] li havia dit (Bereixit-Genesi 21:1-2)». De fet, han passat tantes coses als darrers capítols que gairebé ni el mateix lector se'n recorda, de la pobra Sarah! Sforno connecta el verset d'avui transportant-nos al capítol 17 (paraixat Lekh-Lekhà), quan el Sant, beneït sigui, diu a Abraham que la seva dona Sarai, a qui canvia el nom per Sarah, tindrà un fill. Però i si en comptes d'anar al capítol 17 la Torah ens està dient que hem de llegir el capítol 18, just al principi de la paraixà d'aquesta setmana?...
Read More
La proximitat de la teixuvà

La proximitat de la teixuvà

by Nova Escola CatalanaNo Comments
«Perquè aquest manament que t'ordeno avui no està amagat de tu, ni està molt lluny de tu» (Devarim-Deuteronomi 30:11). El significat d'aquest verset és que es refereix a la Torah sencera. Però la interpretació correcta és que quan Moisès es refereix a la Torah completa, ho fa dient «cada manament que jo us he ordenat aquest dia», com a l'inici del capítol 8 d'aquest mateix llibre. Més aviat, l'expressió emprada aquí --aquest manament-- es refereix al manament de la teixuvà, del retorn, que ja s'ha esmentat als versets 1 i 2 del capítol 30 que estem comentant «i consideraràs al teu cor […] i retornaràs cap al [nom de les quatre lletres] el teu Déu», i constitueix un manament. Està en temps futur --i no en imperatiu--, és a dir aquest retorn del Poble d'Israel és una promesa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 342). I no només no està amagat ni...
Read More
Bo: espoli legal i amb condicions

Bo: espoli legal i amb condicions

by Nova Escola CatalanaNo Comments
«Faraó va convocar a Moisès i va dir, "Aneu, serviu al [nom de les quatre lletres]. Només les vostres ovelles i les vostres vaques quedaran enrere; fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres"» (Xemot 10:24). Després de nou plagues, el Faraó, finalment, decideix deixar marxar als hebreus. Però posa una condició: no poden emportar-se els ramats. Moisès ben Nakhman ho explica de forma senzilla: com els israelites eren «homes de bestiar» (Bereixit 46:32), és a dir pastors, i tota la seva riquesa i pertinences consistia en el bestiar, Faraó va pensar que no deixarien les seves possessions per fugir del país. Fins i tot si fugien, ell s'hauria quedat amb tota la seva riquesa, perquè eren rics en bestiar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109). Què passa després? Que [el nom de les quatre lletres] va fer que els israelites guanyessin favor davant dels egipcis, i que aquests tinguessin en molta estima al mateix Moisès! (Xemot 11:3) És a dir, que els egipcis no...
Read More