(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
El capítol 16 parla del mannà. En aquest capítol aprenem que els nostres esforços en el treball són molt importants, i qui no treballa no menja, però no són ells els que ens proporcionen el pa de cada dia.
La Torà parla de dues experiències que tingueren els Fills d’Israel amb el mannà: en primer lloc, no el pots guardar d’un dia per l’altre, i en segon lloc, no ‘davalla’ en xabbat.
El primer punt, de que no el pots guardar d’un dia per l’altre, és que tenim tota una llarga sèrie de necessitats, més o manco correctes. El nostre treball ha d’estar dirigit a satisfer aquestes necessitats. Si guanyem més doblers dels necessaris, hem de saber que ‘se podriran’, se perdran en ‘dentistes’ o en ‘accidents’ que podrien ser evitats. Per suposat que podem destinar aquests doblers suplementaris per ajudar al proïsme: ONG, Càritas, etc. Ajudes particulars, a familiars, a...
(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
No s’acusa als germans de Yossef per voler condemnar-lo a mort, ni tampoc pel fet de voler vendre’l com esclau. Els germans estaven convençuts, un greu error, que Yossef els volia matar, i ells no feien més que defensar-se. Un error molt greu, però no els podem acusar per això.
Anys més tard, quan Yossef ja era virrei i els acusava d’espionatge, ells mateixos, mentre estaven dins la presó, reconeixen el seu veritable pecat (Breixit 42:21): “som culpables nosaltres pel nostre germà, quan vérem el seu patiment, quan ens suplicava, i no volguérem escoltar; i per això ens ve ara aquesta angoixa”.
Vol dir que havien perdut la sensibilitat al patiment del seu germà. Un germà que se’ls havia fet detestable per la mateixa manca de sensibilitat quan els relatava els seus somnis, sense adonar-se’n de que els feia patir, i els feia pensar que estava maquinant la seva pèrdua.
Les...
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
Un greu problema tenen tots aquells que fan feina com empleats, fent feines que no són per a ells mateixos. El problema és que quan te paguen el sou, se suposa que el paguen no tan sols per la feina feta, sino pel temps ben aprofitat que has estat a l’oficina o a la fàbrica.
I per què és un problema? Perquè ens hem avesat a prendre ‘moments de descans’ a balquena, de manera completament desproporcionada.
Se suposa que reps el teu sou pel temps que fas feina, no pel temps que dediques a veure futbol, a mirar què fan els amics al facebook, a prendre un altre cafetet...
Si cobres per un treball que no has fet, se considera un robatori.
Ah! Pots al·legar que, tanmateix, tothom sap que els empleats perden el temps molt més que no l’aprofiten; que els qui avui paguen són els mateixos que perderen el temps...
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
El Món en què vivim és complicat, per definició. Mai tindrem les coses ben endreçades, a priori. Sempre hi ha d’haver problemes, malentesos, malifets, torts i esclafits.
Més mal d’entendre és quan veïem que el Creador mateix se’n fa sevir d’aquests maldrets, justament, per dirigir aquest món cap a la fita que li va imposar a la creació.
A la nostra paraixà de Toldot podem veure com Iaacov justament ha de ‘fer trampes’ per tal d’aconseguir la primogenitura i més tard la benedicció. Com així no ho pot fer al sen endret!?
La resposta és molt profunda. Si les coses se fessin sempre a priori, hi hauria molta de gent que diria que "això no és per a mi", que és massa complicat, que el nivell és massa alt. Quan ens enreden amb camins torts, amb malentesos i malifets, podem veure que no hi ha nivell ínfim, que tots hi poden...
