Comentaris a la Torà de Nakhmanides: fanatisme o pragmatisme

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Han passat 39 anys i els Israelites estan gairebé llestos per entrar a la terra promesa. El canvi generacional i de lideratge. Aaron, sume sacerdot, mor i ha estat rellevat pel seu fill Eleazar. I Moisès efectuarà la seva retirada en aquesta paraixà, deixant el poble d'Israel en mans de Josuè, fill de Nun (Bemidbar-Números 27:18). Però abans d'això, encara s'esdevenen problemes i desgràcies. Al final de la paraixà anterior, un dels líders tribals té un afer amb una dona midianita al bell mig del campament, a la vista de tothom. Pinkhàs, fill d'Eleàzar, encegat per la profanació, els mata als dos, i així acaba la plaga amb què el Creador havia castigat als israelites per entregar-se a Baal-Peor i prendre dones moabites (Bemidbar-Números 25:1-2 i 25:7-9). En començar la paraixà d'aquesta setmana, Pinkhàs, el [nom de les quatre lletres] premia a Pinkhàs pel seu zel, i li entrega el sacerdoci etern «en reconeixement del seu zel pel seu Déu i de...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: l’important està a l’interior

by Nova Escola Catalana2 Comments
Els fills d'Israel segueixen als peus del Sinaí. Moisès ha pujat cap a la muntanya, endinsant-se al núvol que n'envoltava el cim i comença la seva primera estada de 40 dies i les seves nits (Xemot 24:18). I just abans, Déu els havia entregat els primers deu manaments de forma directa, fent sonar una veu des del mig del núvol i el foc. I després, Moisès els havia explicat alguns altres manaments (Xemot, del capítol 21 al 23). I es realitza el pacte de sang entre Déu i els fills d'Israel (24:3-8). I a la paraixà d'aquesta setmana, Terumà, ha-Xem comença a donar indicacions a Moisès per a la construcció de coses: l'arca del testimoni; la taula per al pa de la presència i un joc de receptacles; la menorà; i el Mixcàn, el Tabernacle, el primer santuari --portàtil--, on s'hi haurà de posar tot (Xemot 25:8-40 i 26). Per què? Pel rabí Moisès ben Nakhman de Girona, per tal de guardar el...
Read More

L’ordre d’encendre les espelmes de khanucà en xabat

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Les discussions entre Hil·lel i Xammai --qui les hagués pogut viure-- són potser les més famoses d'entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades. Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n'encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer. Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n'afegim una més. L'explicació que se'ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà --santedat--, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l'halakhà --la llei-- segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia --un canelobre amb vuit o nou suports-- resplendent. Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s'encén primer, les espelmes...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: l’art de la reconciliació

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Al final de la paraixà anterior, Ia'acov el nostre pare marxa de la terra de Padan-Aram i torna a casa. I ho fa amb la seva família --les seves dues dones, les dues criades i els corresponents fills de totes quatre--, ramats, servents i, com els que acompanyaren a Abraham, altra gent que vivia amb ells. Però torna a la terra on hi ha el seu germà Essav, qui va jurar matar-lo per causa de l'episodi de la primogenitura i la benedicció paterna, de les quals vam parlar fa un parell de setmanes. Què fa Ia'acov? Envia missatgers anunciant que arriba. En assabentar-se que Essav es dirigeix cap a ells, pren precaucions i divideix tota la seva gent per tal de salvar el que es pugui en cas d'atac. Un cop ho té preparat, demana ajut a Ha-Xem. Després envia regals i presents al seu germà, i finalment, després de passar la nit lluitant amb un misteriós personatge, els germans es retroben....
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la filla d’Abraham

by Nova Escola CatalanaNo Comments
«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1) Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac. L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient. Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum. En Ramban ens...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: Abram, el jueu original

by Nova Escola Catalana1 Comment
«I va dir [el nom de les quatre lletres] a Abram, ves i marxa del teu país i del lloc on vas néixer i de la casa del teu pare, a la terra que et mostraré.» (Bereixit, 12:1) I Abram, ja que encara no li havien canviat el nom, marxa amb la seva dona, el seu nebot i la seva gent. Però d'ón marxa? A la paraixà anterior l'havíem deixat a mitjan camí entre «el seu país i el lloc on va néixer», Mesopotàmia, i la terra de Cnaan. També en la paraixà passada, el nostre Ramban ens explica la procedència original d'Abram i el seu primer viatge, amb son pare, des d'Ur dels caldeus. També ens explica algunes divergències interessants en la traducció, que canvia d'Ur com a «vall», la vall del Tigris, o com a «forn» o «foc» dels Caldeus. (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 156-161) I això ens...
Read More

Comentaris a la Torà, per Nakhmànides: Noè i la sacralitat de la vida

by Nova Escola Catalana1 Comment
En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13). A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori. Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple: «La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109) Un cop...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la germana siamesa d’Adam

by Nova Escola Catalana1 Comment
A la primera paraixà de la Torà s'expliquen dues grans històries. Les de la creació del món i, just després, l'inici de la humanitat. HaShem, després d'haver creat els animals i veure que era bo, decideix crear a «adam»: «Fem un home a la nostra imatge i la nostra semblança.» (Ber 1:26) «I 'Elohim' va crear a l'home a la Seva imatge, a la imatge d'Elohim el va crear; mascle i femella Ell els va crear.» (Ber 1:27) Va crear a un «home», és a dir una persona de sexe masculí? En va crear a dos, un de cada sexe? Guardem això i seguim amb la narrativa, en què es repeteix el procés de creació d'adam. Al segon capítol, HaShem ha acabat la creació, però no hi ha ningú que se'n cuidi. Això que amb un grapat de terra (adamah), crea a l'Home/humà (adam). Però aquest Home/humà està sol, així que HaShem l'adorm i li treu una costella, i tanca la carn en...
Read More