Péssakh és el Cap d'Any real jueu autèntic. És una indicació literal que trobem a paraixat Bo, i que segons alguns dels nostres Savis, és el punt on hauria de començar la Torah. Roix haXanà no apareix a la Torah, a part de la menció a "iom teruà". Just després d'aquesta indicació del primer dels mesos de l'any, comença l'enumeració de les lleis de Pessakh. Una de les principals mitzvot positives de Péssakh és recordar i explicar la sortida de Mitsraïm. Però recordar la sortida de Mistraïm és un requeriment "tamid", hem de fer-ho cada dia.
Però a la nit de Péssakh, recordem i expliquem la història de forma especial, amb "l'hagadà". L'Hagadà de Péssakh no és [només] la història de l'èxode, si no la forma en què l'expliquem. És una guia per mirar enrere i fer inventari de com estem. I també per mirar endavant, per saber que volem fer.
Els autors de l'hagadà van posar dins aquesta guia tot el...
El següent article és una traducció de «Vegetables that count as maror», del llibre Keter Shem Tov, de Shem Tov Gaguine.
Per què s'anomena al "Maror" com "Hasah" i "Hazeret"?
La raó per la qual Hazeret s'anomena "Hasah" i "Maror" és una inferència lingüística, com si s'estigués dient que "Déu ens va retornar a Ell [hehzirenu], i es va compadir piadosament de nosaltres [has], i ens va redimir de l'esclavatge i l'amargor [meirut]".
És costum a Aixkenaz que, en comptes d'Hazeret, mengen una mena d'arrel seca anomenada "Khreyn" en Yidish, que és picant com la mostassa, però que no és amarga. La pràctica sefardí és emprar Hazeret.
Ja s'ha dit que la raó per la qual s'empra Hazeret és perquè permet molts jocs de paraules. No només està relacionat amb la paraula per retornar-nos [חזרה - khazarah], també es diu "Hasa" en Arameu i evoca l'idea de "compassió piadosa", com si es digués que "Déu va mostrar la seva pietat i va salvar als nostres avantpassats". Això és semblant al que va escriure Rabí David Abudarham en nom del Yeruixalmi, en...
Moisès i els fills d'Israel. Hagadà Germana, foli 16r. British Library ms. Or. 2884
L'hagadà és el llibre que es fa servir a les llars jueves la nit de Péssakh per commemorar, celebrar i relatar la sortida del poble d'Israel d'Egipte, tal com es descriu al Llibre de Xemot. La lectura de l’hagadà, que significa literalment “conte” o “narració", està basada en la interpretació del manament bíblic:
"I explicaràs al teu fill aquell dia dient: és per això que Déu va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte” (Xemot 13: 8).
Tradicionalment, les famílies es reuneixen la nit de Péssakh per a un sopar ritual anomenat Seder que significa "ordre". Durant el Seder es relata la sortida d'Egipte amb la lectura de l'hagadà.
Uns dels manuscrits jueus més bells (i vells, per antics) que han arribat fins a dia d'avui, són precisament les hagadot catalanes, de les quals n'anirem parlant aquests dies.
La Hagadà Germana
Avui us presentem la...
