(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
Avraham tenia un vell servent, que nomia Eliézer i li era molt lleial. Aquest servent era d’origen cananeu, la família maleïda, pel mal que havia fet el seu ancestre Cnà’an, i que havia deixat una terrible empenta en tots els seus descendents, que seguien tots ells els mals camins apresos de l’avi Cnà’an.
Però ja fa molts d’anys que Eliézer és a casa d’Avraham, anul·lant les seves pròpies metes i posant les del seu amo per damunt.
I ara li han donat una fita difícil: ha de trobar una dona per al fill de l’amo. Una dona que sigui la més adequada. Com se fa una cosa així?
Està clar que no és l’aspecte físic el criteri que li farà decidir quina és la millor dona pel fill de l’amo, ja que la que sia agradable a un, no sempre ho serà a l’altre.
Eliézer ens dóna la resposta: ha...
A la paraixà d'aquest proper xabat, Noakh, per causes en les quals no entrarem avui, [Elohim] decideix destruir-ho tot i tornar a començar. I diu a Noè que construeixi una arca: «Fes per tu una arca de fusta resinosa, amb compartiments faràs l'arca i la calafatejaràs per dins i per fora» (Bereixit-Gènesi 6:14).
La paraula «tevà», ens diu Isaac Abrabanel, la traduïm com «arca». Però ni és un vaixell ni una nau. De fet, segons la descripció del vers següent, és una mena de prisma rectangular amb un finestró. Per tant, Noé no és pas un navegant, sinó un preservador. Té el mandat de construir una capsa de fusta amb compartiments, dins la qual s'hi resguardarà ell, acompanyat de la seva família i «de tot allò que viu, de tota carn, dos de cada» (Bereixit-Gènesi 6:18).
Per què? Perquè malgrat que Déu portarà el diluvi que arrasarà amb tota la vida coneguda, el mateix verset ens diu que «compliré el Meu pacte...
Aquest proper xabat tornem a iniciar el cicle de lectura de la Torà. Aquest any no només la llegirem amb els comentaris del mestre Nakhmànides, sinó que incorporarem altres mefarxim.
I en aquest nou cicle, començarem amb el verset 4: «I va veure [elohim] que la llum era bona i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor».
Ens diu que el significat d'aquest verset és que el Creador va veure que la llum era bona per mesurar amb ella els dies, perquè quan les coses estan sumides en la foscor de forma permanent, no es pot mesurar el temps, ni tampoc es pot quan la llum és permanent. Per tant, Ell va establir una divisió per limitar-la. D'aquesta forma sabem que la llum és el temps del dia, i l'absència de llum és el temps de la nit.
I segueix el verset amb «i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». No diu que [elohim] va «separar»...
Aquest proper xabat llegirem la paraixà Re'eh. En aquesta paraixà hi trobem contínues mencions als perills de la idolatria i les pràctiques dels habitants de la Terra de Cna'an. Les instruccions són clares: cal acabar amb elles. Com? Destruïnt-ne els temples i fent desaparèixer els seus habitants per evitar que aquestes pràctiques persisteixin.
Aquestes són les lleis i normes que heu d'observar de forma curosa a la terra que el [nom de les quatre lletres], Déu dels vostres pares, us dóna per possessió per tots els dies que visqueu sobre la terra.
Destruireu tots els llocs en els quals les nacions que heu de desposseir han adorat als seus déus, sigui en muntanyes i turons o sota els arbres.
Tombeu els seus altars, destruïu els seus pilars, llenceu els seus arbres sagrats al foc i talleu les imatges dels seus déus, esborreu el seu nom d'aquell lloc (Devarim-Deuteronomi 12:1-3).
Hi tornem: està clar que la idolatria és perillosa. De fet, és l'única cosa per...
Aquesta setmana llegirem paraixà Va'ethanan, on trobem un dels punts centrals de la Torà, i del judaisme: el xemà.
Escolta, Israel. [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és u.
Estimaràs al [nom de les quatre lletres] el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.
I estaran aquestes paraules que Jo t'ordeno avui sobre el teu cor.
I les inculcaràs als teus fills i parlaràs d'elles quan siguis a casa i quan surtis al camí, quan marxis a dormir i quan et llevis.
Les lligaràs com un signe a la teva mà i seran senyals entre els teus ulls.
Les escriuràs als muntants de la porta de casa teva i les portes de la ciutat. (Devarim-Deuteronomi 6:4-9)
El xemà mateix ens diu quan l'hem de recitar. Quan anem a dormir i quan ens llevem. Però per què? Aquest per què és important. Tant, que la mixnà comença...
Els fills d'Israel han construït el Mixcan, i el Sant, beneit sigui, relata a Moisès tot allò que han de fer Aaron i els seus fills en tant als sacrificis. Com i quan s'encén el foc; com es fan les ofrenes vegetals de diferent classe --amb i sense llevat, amb i sense encens...--; com es fan els sacrificis animals i que es fa amb ells en cada cas; quan es poden menjar...
«I la carn de la seva ofrena d'acció de gràcies es menjarà en el mateix dia en què s'ofrena. No deixarà res d'ella per a l'endemà.» (Vaicrà 7:15).
Però no és l'única forma. Depenent de la raó del sacrifici, es podia menjar fins al tercer dia:
«Però si la seva ofrena és per un vot o una donació voluntària, es pot menjar en el dia en què es fa l'ofrena, i si en queda alguna cosa l'endemà, pot menjar-se. El que quedi de la carn del sacrifici al tercer dia, es...
