Canviar el nostre comportament, i esdevenir persones justes en una societat justa, i aportar-hi el nostre màxim potencial humà, desenvolupant al màxim les nostres habilitats per al profit de tothom. Això, entre moltíssimes altres coses, és ser «llum per les nacions».
«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: ‘Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l’orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui».
Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l’«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d’imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé.
Com la Torà diu en bastantes ocasions, només hi ha una mateixa llei per tots. I per què parla dels «homes, dones, nens i estrangers»? Perquè les dones, també, estaven allà presents, i van aprendre a témer al [nom de les quatre lletres].
Podríem consumir menjars prohibits, però escollim menjar caixer. Podríem cometre excessos amb la beguda, però ens retenim malgrat que santifiquem els nostres moments i festes amb vi. Podríem comportar-nos de mala manera, sense respectar res ni ningú, però tenim consideracions especials per als desfavorits.
Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d’instruccions i manaments. I comença… Read more Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra