Lekh-Lekà 7: un pacte de justícies

Lekh-Lekà 7: un pacte de justícies

A la darrera alià de paraixà Lekh-Lekhà, el Sant, beneït sigui, ratifica el pacte amb Abraham: «Jo ratificaré la meva aliança amb tu i amb la teva descendència, per totes les generacions, com una aliança eterna, per a ser el Déu per tu i per la teva descendència; i Jo et donaré la terra dels teus viatges —tota la terra de Canà— com una possessió eterna; i Jo seré un Déu per ells» (Bereixit, Gènesi, 17:7-8). «Per a ser el Déu per tu i per la teva descendència», el Sant associa el Seu nom amb Abraham i la seva descendència, sense cap intermediari. I per què «una aliança eterna»? Perquè com ens diu rabí Ovadiah Sforno que està escrit a Cohèlet (Eclesiastès) 3:14, «tot el que Déu fa, perdura eternament». Però com és una aliança, requereix acció per totes les parts. Per això, el Sant, beneït sigui, diu a Abraham «i pel que fa a tu, guardaràs [compliràs] la Meva aliança —tu...
Read More
Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: 'Escolta, Israel[…]'» (Devarim-Deuteronomi, 5:1). Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l'«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d'imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé. «Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l'orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui. Cara a cara, Déu va parlar amb tots vosaltres a la muntanya, d'entremig del foc. Jo estava entre Déu i vosaltres en aquell moment, per explicar-vos la paraula de Déu —perquè vosaltres teníeu por del foc, i no vau pujar a la muntanya— dient...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1). I després de parlar als fills d'Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei --Torà en l'original-- i la va entregar als sacerdots --als kohanim-- que portaven l'Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d'Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9). I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [... ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei [...ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s'està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345). I malgrat...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la moderació

«I [el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès: "Digues a tota la congregació dels fills d'Israel: sereu sants, perquè Jo [el nom de les quatre lletres] Sóc sant."» Hem passat tres paraxiot de normes i lleis. Primer sobre afeccions de la pell, roba i cases (Tatsrià i Metsorà). Després, a la paraixà Akharé-Mot, sobre la complicada cerimònia dels sacrificis de Iom Quipur --el dia del perdó, l'únic dia en què el cohén gadol, el sume sacerdot, podia entrar a la part de darrere el vel per tal d'oferir encens--, i també sobre les relacions sexuals prohibides. I ara es torna a repetir un cop més «sereu sants, perquè Jo Sóc sant». I es diu «a tota la congregació dels fills d'Israel». Per què? Doncs perquè, com ens diu Moisès ben Nakhman, aquesta secció va adreçada a tota l'assemblea per complet, perquè la major part dels principis de la Torà en depenen (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah:...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra

Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d'instruccions i manaments. I comença amb els sacrificis. Al primer capítol són ofrenes animals, i el segon ens explica les ofrenes vegetals. I totes les ofrenes han d'incloure sal. I a tota ofrena teva de farina [minkhatekhà] que facis hi posaràs sal, que no falti mai la sal del teu pacte amb el teu Déu [Elohekha] en cap ofrena. A totes les teves ofrenes hi has d'afegir sal (Vaicrà-Levític 2:13). «Perquè es va establir un pacte amb sal en el període dels sis dies de la creació», perquè a les aigües inferiors [els oceans] se'ls va prometre que serien ofertes a l'altar en forma de sal, i també [com aigua] a la libació d'aigua durant la festa de Sucot». Aquestes són les paraules de Raixí. Però què en pensa, Moisès ben Nakhman? Doncs primer ens crida l'atenció sobre el text, que diu «el pacte amb el teu Déu»,...
Read More