Una nació de capdavanters
(Comentari a la paraixà setmanal Jetró <Jetró // Xemot <Noms> {Èxode} 18:1-20:22) – Dissetena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.
La paraixà d’aquesta setmana enclou dos episodis que tenen tota l’aparença d’un estudi de contrastos. En el capítol 18 de l’Èxode, Jetró, el sogre de Moisès i sacerdot madianita, dóna al seu gendre una primerenca lliçó de lideratge. En el segon episodi, el protagonisme preeminent recau en D´u mateix qui, en la muntanya del Sinaí, estableix una aliança amb els israelites en una manifestació de la seva divinitat sense precedents, ni sense cap repetició posterior. Excepcionalment, D’u apareix a tot un poble per tal de concertar-hi un pacte i fer-los a mans el breu codi ètic més reconegut de tots els temps, els Deu Manaments.
Què poden tenir en comú els consells pràctics d’un sacerdot madianita amb les paraules intemporals de la Revelació? A dretcient hi ha un contrast i és important. No hi ha pas unes formes de governança específicament jueves....