(Comentari a la paraixà setmanal Shemot <Noms> // Shemot <Noms> {Èxode} 1:1-6:1) – Tretzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.
La paraixà d’aquesta setmana bé es podria denominar «El naixement d’un líder». Presenciem l’adopció de Moisès per una filla del Faraó i veiem el seu creixement com a príncep d’Egipte. De jove s’adona, per primera vegada, de la seva veritable identitat i de les implicacions que comportava. Ell és, i bé prou que ho sap, membre d’un poble que sofreix el jou de l’esclavatge: «Quan es feia gran, se n’anà a on era la seva gent i els va esguardar en la duresa del seu treball. Va veure com un egipci castigava un hebreu, un dels seus germans» (Ex. 2:10).
De cop sobte, tercereja, la mena d’acció que empremta el caràcter d’un líder. En avant, el veurem intervenir tres vegades, dues a Egipte i una en la terra de Madian, totes elles per fer valença a les víctimes de la violència. Més...
Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1).
I després de parlar als fills d'Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei --Torà en l'original-- i la va entregar als sacerdots --als kohanim-- que portaven l'Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d'Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9).
I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [... ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei [...ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s'està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345).
I malgrat...
MIXNÀ: Les dones, els esclaus i els menors, que tenen obligacions paral·leles en diversos manaments, estan exempts de recitar el Xemà i dels tefilín --filactèries--, però estan obligats a fer les mitsvot de resar, mezuzà i la benedicció després del menjar. La guemarà explica aquestes exempcions i obligacions (Talmud Bavli, Berakhot 20a-20b).
Al tractat de Berakhot, final de la pàgina 20a i gairebé tota la 20b, es descriuen gran part de les raons per les quals les dones estan exemptes de certes mitsvot --manaments de la llei jueva. En concret, dones esclaus i nens estan exempts dels manaments positius que s'han de fer en uns moments concrets, o que tenen relació directa amb els temps del dia i de la nit (Talmud Bavli, Berakhot 20b).
Per exemple, el Xemà es recita un mínim de dos cops: a l'aixecar-nos [al matí] i en ajeure'ns [al llit a la nit]. Els tefilín o filactèries, les tires de cuir negre que serveixen per lligar unes...
