Ki-tetsé: responsabilitat amb les coses perdudes
Després d'unes quantes lleis sobre la pena capital, la Torà comença un fragment on es detallen una nova sèrie de lleis que, avui, s'etiquetarien de «justícia social». I la primera és el recordatori sobre què cal fer quan ens trobem animals o objectes dels nostres «germans» --o veïns.
No hauràs de veure al bou que és del teu germà [també parent, conegut] o al seu corder, extraviats, i amagar-te d'ells. Els hauràs de tornar al teu germà. Devarim 22:1
En primer lloc, cal ser conscients que qualsevol traducció implica un nivell d'interpretació. Per això Moisès ben Nakhman ens aclareix que aquest manament explica el que trobem al llibre de Xemot 23:4, i ens diu que, en aquest cas, l'animal està «fugint» --נִדָּחִ֔ים al text original--, que no és el mateix que estigui «perdut» -- o desviat del camí, «תֹּעֶ֑ה» a Xemot--, ja que, si només s'ha desviat, vol dir que serà més fàcil que reprengui el viatge a casa del seu propietari. Per contra, l'escriptura ara menciona «fugint»,...