Comentaris a la Torà de Nakhmanides: honrar les relacions personals

A la paraixà Ki-Tetsé, Moisès repeteix algunes de les advertències vers els pobles d'Edom, Moab i Amón. Cap ammonita ni cap moabita podrà ser admès a la congregació del [nom de les quatre lletres]; cap dels seus descendents, fins i tot a la desena generació, podrà ser admès mai a la congregació del [nom de les quatre lletres, perquè no van sortir a trobar-vos amb pa i aigua en el vostre viatge després que deixéssiu Egipte, i perquè van contractar a Balaam fill de Pe'or [...] per maleir-vos. Al principi del llibre de Devarim, Moisès relata el fragment que explica que, després de sortir d'Egipte, els fills d'Israel havien de passar per les terres de Moab i Edom, i en demanar-los comprar provisions, els habitants de les terres hi van negar. Però Moisès ben Nakhman ens ho explica. En primer lloc ens enllaça de nou amb el llibre dels Xof'tim --Jutges--, que al capítol 11:16-18 explica la ruta que van fer els israelites,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: Lot i l’autèntica sodomia

La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham --ara amb el nom canviat, ja que el pacte s'ha establert-- assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l'escena dels tres homes que s'acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5). Tal com vam veure a la paraixà anterior, l'hospitalitat com a forma d'expansió i ensenyança del monoteisme era l'especialitat d'Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de "si no em compres res ja pots marxar". Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l'avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar. És d'esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem...
Read More