Llum als ulls i els peus a terra
(Comentari a la paraixà setmanal Mishpatim <Lleis // Xemot <Noms> {Èxode} 21:1-24:18) – Divuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.
La paraixà d’aquesta setmana trenca la cadena narrativa per on ens menava el llibre de l’Èxode (Xemot). L’esclavitud dels israelites; el pòsit de les seves esperances d’alliberament; les plagues; la caparrudesa del Faraó; la fugida d’Egipte cap al desert; el pas del mar Roig; el recorregut cap a la muntanya del Sinaí i la gran aliança amb D’u, reben, de cop i volta, una sotragada trasbalsadora.
Tot d’un plegat, el broll discursiu històric s’estronca i encarem una narrativa que ens parla d’altres qüestions: un codi legal que aplega una varietat molt heterogènia de temàtiques que tracten, entre d’altres, de la responsabilitat per danys causats; de la protecció de la propietat; de les lleis de la justícia; del Sàbat i de les festivitats. I, per què ara i aquí? Per què no continua el relat històric cap al gran drama del pecat del...