Sigues tu mateix

Sigues tu mateix

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Vaixlakh // Bereshit {Gènesis} 32:4-36:53) – Vuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 19 de kislev 5781 5 de desembre 2020 Sovint he raonat que l’episodi que enforma el nom del nostre poble jueu -quan Jacob lluita, amb un adversari desconegut i rep el nom d’Israel- és essencial per entendre què és ser jueu. Ara, a l’encop, dic que el relat és igualment essencial per entendre què és ser capdavanter. Hi ha teories diverses per tal de posar nom a «l’home» que, de nit, va lluitar amb el patriarca. La Torà l’anomena «home». El profeta Osees l’anomena «àngel». Els Savis diuen que fou Sammael[1], l’àngel de la guarda d’Esaú i una força del mal [2]. Jacob tenia la certesa que era D’u. «Jacob va anomenar el lloc Fanuel» perquè «És perquè vaig veure D’u fit a fit i, tot i així, la meva vida es va salvar» (Gn. 32:31). Al meu entendre, el passatge anterior només el podrem entendre plenament...
Read More
Llum en temps llòbrecs

Llum en temps llòbrecs

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Vaïetsè <I ell va sortir> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 28:10-32:3) – Setena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 12 de kislev 5781 28 de novembre 2020 Què fa que sigui Jacob, i no pas Abraham ni Isaac ni Moisès, el qui es consideri com a pare del poble jueu? Quina és la raó? Nosaltres ens anomenem «la congregació de Jacob», els «fills d’Israel». Jacob, a qui D’u va donar el nom d’Israel, és l’home de qui portem el nom. Però ell no va començar la travessia del poble jueu; fou Abraham. Però Jacob tampoc no va haver d’enfrontar-se a una prova tan dramàtica com el sacrifici d’Isaac. Però Jacob tampoc no va treure el poble d’Egipte ni ens va lliurar la Torà. És ben cert que els seus fills romangueren fidels a la creença divina, a desgrat d’allò que va succeir amb els fills d’Abraham i d’Isaac. Tanmateix, aquest fet ens porta a una pregunta...
Read More
La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

by Autor ConvidatNo Comments
L’elogi atorgat a Noè no té parangó a la Tanakh. Va ser, diu la Torà, «un home just, perfecte entre les seves generacions; Noè va caminar amb Déu». No es dóna cap lloança semblant a Abraham, Moisès ni a cap dels profetes. L’única persona de la Bíblia que s’acosta és Job, descrit com a «irreprotxable i íntegre ( tam ve-yashar ); temia Déu i defugia el mal» ( Job 1:1). Noè és, de fet, l’únic individu que el Tanakh qualifiquen de just (tzaddik).  Tot i això, el Noè que veiem al final de la seva vida no és la persona que vàrem veure al començament. Després de la inundació: Noè, un home del sòl, va procedir a plantar una vinya. Quan va beure una mica del vi, es va emborratxar i va jaure destapat dins la seva tenda. Ham, el pare de Canaan, va veure el seu pare nu i l’hi va dir als seus dos germans que eren fora. Però Sem i Jafet van agafar una peça de roba i la van col·locar damunt les seves...
Read More
Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781

Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781

by Autor ConvidatNo Comments
Si el lideratge és la solució, quin és el problema? Sobre això, la Torà no podria ser més específica. El problema és un fracàs de responsabilitat. Els primers capítols del Gènesi se centren en dues històries: la primera és Adam i Eva; la segona, Caïm i Abel. Totes dues tracten d'un tipus específic de fracàs. Primer Adam i Eva. Com bé sabem, pequen. Avergonyits i amb sentiment de culpa, s'amaguen, només per descobrir que hom no es pot amagar de Déu: El Senyor Déu va cridar a l'home: "On ets?" Ell va respondre: «T'he sentit al jardí i tenia por perquè estava nu; així que m'he amagat". I Ell va dir: "Qui t'ho ha dit que estaves nu? Has menjat de l'arbre que jo t'he manat que no mengessis? "L'home va dir: "La dona que vas posar aquí amb mi, em va donar una mica de fruita de l'arbre i jo me la vaig menjar". Llavors el Senyor Déu va dir a...
Read More