La Torah no vol que mengem Khamets, i el Khamets, per tant, no ens pertany. La persona seguirà sent responsable d’aquell Khamets comestible dins de casa seva. L’anul·lació s’encarrega de tot aquell Khamets que el propietari desconegui, i la venda té en compte el Khamets conegut.
El Magen Avraham explica que com el khamets que s’hi cuina, a vegades cau a sobre de la reixeta, aquesta n’ha absorbit el sabor i no es pot fer servir per Pessakh fins que no se li apliqui el Libún.
Malgrat això, molts grans Akharonim posen en dubte la norma del Ramà, ja que la reixeta està sempre molt a prop del foc, i cada cop que hi cau menjar, es crema de forma immediata.
Podríem dir que un forn, que funciona a temperatures molt altes, caldria kaixeritzar-lo mitjançant Libún, cosa gairebé impossible en l’àmbit pràctic.
No hi ha cap mena de marge per defensar que els llegums estan totalment prohibits durant Pasqua.