Les vides d’Abraham i de Sara representen un dels exemples més pregons de tota la història d’allò que és tenir un «Perquè» en la vida. Totes les petjades de les seves vides són un encalç permanent a una crida, a una veu divina, que els diu que deixin la seva casa, la seva família, que es desentenguin de tota forma convencional de seguretat.