La Torah ens dóna instruccions per a la creació d’un cert ordre, que porti a establir sistemes de justícia social, per construir una societat sana. No una societat «perfecta», perquè això no existeix, sinó una societat «sana», amb mecanismes que permetin navegar els conflictes que sorgeixin dins el seu si.
La persona que gairebé sempre intervé per aplacar la fúria de la divinitat és Moisés, i ho fa amb raonaments i peticions. Però aquest cop és Aaron qui executa l’acció, que és totalment contrària –segons Sforno– a una ordre directa de la mateixa divinitat.
El que està en joc en aquesta confrontació és la diferència entre el mite, en què els déus són mers poders a dominar, propiciar o manipular, i el monoteisme bíblic, en què l’ètica (justícia, compassió, dignitat humana) constitueixen el punt de trobada entre Déu i la humanitat.
Jacob va aprovar l’estratègia d’oferir el pacte d’Abraham a la ciutat de Siquem, donant-los la possibilitat de retornar a Déu i incloure’ls al poble. Perquè feia el mateix que Abraham i Sara, que havien posat a molta gent «sota de les ales protectores de la Xekhinà».
La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s’informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció… Read more Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud
Si els rixonim, els primers comentaristes, com en Moisès ben Nakhman, un dels grans savis, no es consideraven investits, ni contemplava la idea d’establir un Sanedrí fora d’Israel, amb més raó hauríem de tenir present aquest fet avui en dia, quan autoritats foranes pretenen establir normes universals.
Les mitsvot només es donen després que s’esdevinguin daltabaixos forts, i/o per corregir comportaments deficients.
La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham –ara amb el nom canviat, ja que el pacte s’ha establert–… Read more Comentaris a la Torà de Nakhmànides: Lot i l’autèntica sodomia