Jacob – Nova Escola Catalana

Llum en temps llòbrecs

27 de novembre de 202027 de novembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Vaïetsè <I ell va sortir> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 28:10-32:3) – Setena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 12 de kislev 5781 28 de novembre 2020 Què fa que sigui Jacob, i no pas Abraham ni Isaac ni Moisès, el qui es consideri com a pare del poble jueu? Quina és la raó? Nosaltres ens anomenem «la congregació de Jacob», els «fills d’Israel». Jacob, a qui D’u va donar el nom d’Israel, és l’home de qui portem el nom. Però ell no va començar la travessia del poble jueu; fou Abraham. Però Jacob tampoc no va haver d’enfrontar-se a una prova tan dramàtica com el sacrifici d’Isaac. Però Jacob tampoc no va treure el poble d’Egipte ni ens va lliurar la Torà. És ben cert que els seus fills romangueren fidels a la creença divina, a desgrat d’allò que va succeir amb els fills d’Abraham i d’Isaac. Tanmateix, aquest fet ens porta a una pregunta...

Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

10 de gener de 202010 de gener de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6). I al següent verset, Jacob explica per què. Però l'explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament. «I jo, quan venia de Padan, se'm va morir Raquel, a la terra de Canaan --al camí-- quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat --ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7) Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel...

Vaixlakh: desconeguts obrant miracles

13 de desembre de 201912 de desembre de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«Digues-me, si us plau, el teu nom! Per què és, que preguntes el meu nom?» (Bereixit 23:30). Jacob ha lluitat contra un personatge misteriós, que li canvia el nom a Israel. I quan Israel li pregunta qui és, respon amb una altra pregunta: Per què és, que preguntes el meu nom? I marxa. Els mefarxim [comentaristes de la Torah] tenen opinions dispars. Alguns, com el Radak, Sforno o el Khizekuni, ho enllacen amb Manoakh fent gairebé la mateixa pregunta, i rebent una resposta semblant (Xof'tim 13:18). Que ens diu Moisès ben Nakhman? Ens explica la conversa entre els dos: «l'àngel va dir: "No hi ha cap avantatge per tu en saber el meu nom, perquè ningú posseeix aquest poder i capacitat a banda de Déu. I em cridessis no et respondria, ni et salvaria dels teus problemes. Tot i això, ara et beneiré, perquè així m'ho han ordenat". Però l'escriptura no explica el contingut de la benedicció. El que diuen els Savis és el més probable, és a dir, que l'àngel, a pesar d'ell mateix, li va concedir a...

Vaixlakh: por física, angoixa moral

22 de novembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Physical Fear, Moral Distress», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Han passat vint-i-dos anys des que Jacob va fugir del seu germà, sol i sense res; Han passat vint-i-dos anys des que Esaú va jurar venjança pel que va veure com el robatori de la seva benedicció. Ara els germans estan a punt de tornar-se a trobar. És una trobada amb tensió. Un cop, Esaú havia jurat matar Jacob. Ho farà ara, o ja se li ha curat la ferida? Jacob envia missatgers perquè el seu germà sàpiga que vindrà. Tornen, tot dient que Esaú està arribant per a trobar-se amb Jacob amb una força de quatre-cents homes: un contingent tan gran suggereix a Jacob que Esaú té intencions violentes. Jacob té una resposta immediata i intensa: Llavors Jacob va tenir molta por i angoixa (Gen. 32:8) La por és comprensible, però la seva resposta conté un enigma. Per què la duplicació de verbs?...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: les queixes de la vida

21 de desembre de 201715 de novembre de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la paraixà anterior vam veure la «khutspà» de Josep davant el Faraó. En la porció d'aquesta setmana, qui es presenta davant el Faraó és el seu pare, Jacob, que ha descobert que el seu fill estava viu, i que a més és virrei d'Egipte. I Josep va portar a Jacob el seu pare, i el va presentar al Faraó, i Jacob va beneir al Faraó. I va preguntar el Faraó a Jacob: «Quants anys són, els de la teva vida?». I respongué Jacob: «Els anys de les meves peregrinacions són cent trenta. Pocs anys, i dolents, han sigut. No van ser tants, els anys, com els dels meus pares en els dies de les seves peregrinacions». I Jacob va beneir al Faraó i es va retirar (Bereixit-Gènesi 47:7-10). Tornem-hi. Estem davant de la persona més poderosa del món conegut en aquells moments. I Jacob, un vell pastor de cabres, es planta allà i li respon la pregunta... queixant-se? I després el...