La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

El següent text és una traducció de l'article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the Eurovision Song Contest», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 6 de febrer del 2019. El dia 1 de setembre de 2016, vaig publicar un assaig al Times of Israel debatent la crisi al voltant dels treballs de la línia fèrria Jerusalem-Tel Aviv en Xabat. Argumentava que si havia d'evitar accidents de cotxe, i per això seria un tema de vida o mort --halàkhicament anomenat sakanat nefaixot, o pikuakh nefeix (salvar una vida)-- calia fer aquella feina en Xabat de forma indubtable. Els treballs entre setmana provocarien tal caos, en tant que caldria tancar carreteres principals per tal de fer possible la construcció de la línia. Això seria insuportable i fins i tot més perillós. I encara argumentava més sobre si aquests treballs els havien de fer no-jueus --el fenomen dels goy-Xabat--, ja que és hora d'abolir aquest concepte, que és una conseqüència de la nostra experiència de galut [exili]....
Read More
Per què sóc controvertit?

Per què sóc controvertit?

El següent text és una traducció de l'article «Why I am controversial», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 9 de gener del 2019. En realitat, el meu objectiu és provocar un gran entusiasme religiós i intel·lectual sobre un moviment de protesta que desafia la condició humana: el judaisme! 10 preguntes per al Rabí Cardozo-Una entrevista amb Rabí Cardozo, per Rav Ari Ze'ev Schwartz Estava hospitalitzat a l'hospital Maimònides de Haifa i, de sobte, me'n vaig adonar que la Torà també estava hospitalitzada. Estava coberta d'embenatges i vaig veure com n'és de difícil viure embenat. I vaig decidir que quan m'alliberés d'aquests embenatges, no deixaria els meus ensenyaments embenats. I també que alliberaria la Torà de les seves benes".-Rav Shagar (1) (segons explicà el seu conegut alumne Rabí Elchanan Nir (2)) Recentment vaig ser convidat a respondre a 10 preguntes personals, que em va fer el Rav Ari Ze'ev Schwartz, co-fundador i degà de la Society of Independent Spirituality, un centre d'ensenyament a Jerusalem que combina espiritualitat jueva i Sionisme (3) Vaig accedir a respondre-les amb honestedat i de la millor...
Read More
És l’hora d’alliberar el judaisme

És l’hora d’alliberar el judaisme

El següent text és una traducció de l’article «It is Time to Liberate Judaism», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 12 de desembre del 2018. És hora de pensar en gran sobre el judaisme. Ens esperen grans oportunitats i hi ha massa coses en joc com per a deixar-les passar. El judaisme ha estat empresonat massa temps en caixes compartimentades i estranyes. És l’hora d’alliberar-lo. La majoria dels jueus religiosos no són conscients que el judaisme gairebé ha esdevingut passé. Es pensen que és pròsper. Al capdavall, tenim més aprenentatge, més escoles jueves, yeshivot, seminaris de dones, programes d’extensió comunitària, i més llibres sobre aquest tema que mai hem tingut. Malgrat això, el judaisme pateix una malaltia seriosa. En realitat, no és només el judaisme que sofreix d’aquest mal, sinó el món sencer. Ens falten idees valentes. Ens hem enamorat d’una inacabable provisió d’informació, universal però passiva, que no es processa sinó que només es recicla -i ens n’hem vist sobrepassats. Podem accedir a trilions i trilions de peces que ens exposen...
Read More
Vaixlakh: por física, angoixa moral

Vaixlakh: por física, angoixa moral

El següent text és una traducció de l'article «Physical Fear, Moral Distress», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Han passat vint-i-dos anys des que Jacob va fugir del seu germà, sol i sense res; Han passat vint-i-dos anys des que Esaú va jurar venjança pel que va veure com el robatori de la seva benedicció. Ara els germans estan a punt de tornar-se a trobar. És una trobada amb tensió. Un cop, Esaú havia jurat matar Jacob. Ho farà ara, o ja se li ha curat la ferida? Jacob envia missatgers perquè el seu germà sàpiga que vindrà. Tornen, tot dient que Esaú està arribant per a trobar-se amb Jacob amb una força de quatre-cents homes: un contingent tan gran suggereix a Jacob que Esaú té intencions violentes. Jacob té una resposta immediata i intensa: Llavors Jacob va tenir molta por i angoixa (Gen. 32:8) La por és comprensible, però la seva resposta conté un enigma. Per què la duplicació de verbs?...
Read More
Vaïetsè: Sigues temorós de la religió

Vaïetsè: Sigues temorós de la religió

El següent text és una traducció de l'article «Parashat Vayetze: Be Fearful of Religion», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel. I ple de temor va exclamar: --Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de D.éu i la porta del cel. (Bereixit-Gènesi 28:17) ויירא ויאמר מה נורא המקום הזה אין זה כי אם בית אלהים וזה שער השמים Ser religiós és ple de perills. Les persones sovint som empeses en direccions on fàcilment podem rompre'ns l'ossada. Ser religiós és permetre que la teua neixamà [ànima] superi el teu cos tot portant-lo a llocs on no pot pas habitar i on pot autodestruir-se. L'error de Plató Dins el diàleg platònic Quant a l'Ànima narrat pel deixeble de Sòcrates, Fedó, la metàfora que Plató hi empra per a descriure la relació de l'ànima amb el cos és la d'una persona tancada dins una presó. La filosofia platònica té com a objectiu alliberar una persona del seu cos, que és una presó....
Read More
Déu s’està reubicant

Déu s’està reubicant

El següent text és una traducció de l'article «God is relocating», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 18 d'abril del 2013 Darrerament, m'ha envaït un sentiment estrany. No sóc capaç encara d'articular-lo del tot, però alguna cosa em diu que Déu està canviant de residència. Ha llogat una empresa de mudances , en aquest moment, estan carregant tots els mobles i possessions dins una furgoneta i esperant les Seves instruccions per anar a la nova destinació. La veritat és que Ell està pensant a canviar de llar des de fa temps, però encara no ho ha fet perquè nosaltres, en la nostra ignorància, encara estem ocupats visitant la seva casa antiga, completament cecs davant el fet que les cortines ja no hi són, la majoria dels mobles han estat retirats i que Ell està a la porta, vestit amb la seva jaqueta, a punt per marxar. Tot i això ens escolta, somrient i sentint pena...
Read More

Algunes lleis del kadix

A més de la recuperació del llegat històric cultural i litúrgic de les comunitats jueves catalanes i fer que torni a brillar la llum de la Torà que, fa més de sis-cents anys emanava des de terres catalanes, a la Nova Escola Catalana també estudiem Torà i tot el que l'envolta de forma diària. Avui volem parlar-vos de la pràctica més estesa de dol, que és la recitació del kadix. De kadixim n'hi ha de diferents menes. Alguns, com el khatsi kadix, es fan servir per marcar els punts intermedis de la tefilà; alguns només es reciten després de fragments del Talmud, com el kadix de rabanan. També hi ha el kadix complet (o titkabal), que es recita en acabar cada amidà. Però el kadix de dol és, com dèiem, la pràctica més estesa en el procés de dol de les persones jueves. Les lleis per recitar-lo són relativament fàcils. Es necessiten un mínim de 10 persones jueves --10 homes segons la visió ortodoxa--, i els dolents l'han de dir com a mínim un cop al...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: que no es pugui fer no significa que calgui oblidar

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: que no es pugui fer no significa que calgui oblidar

Si hi ha un manament estrany en tota la Torà, podríem estar segurs que tothom escolliria el de la vaca vermella. De fet, el Ramban ja ens indica, al principi del comentari de la paraixà, que aquest és el manament relacionat amb expiacions que seria causa de més escarni (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 194). Però a més de la raresa del tema, Moisès ben Nakhman també ens assenyala diferents coses. Qui sacrifica la vaca, i per què? Quina diferència hi ha entre el primer sacrifici i els successius? Els farà la mateixa persona? «Digues als fills d'Israel que et portin [...]» (Bamidbar-Números 19:1) El Ramban ens diu que la raó per la qual el verset diu "i et portaran a tu [Moisès]» és perquè primer s'ordena als israelites que fessin això al desert durant aquella època, i després Déu ordena que hauria de ser «un estatut perpetu per als fills d'Israel i per l'estranger que visqui entre ells» (Bamidbar-Números 19:19). I això significa que ho haurien de fer a...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: celebració o prohibició

Seguim al campament, als peus del Sinaí. Moisès acaba de rebre les instruccions destinades a Aaron i als seus fills, que defineixen com s'han de comportar en cas de dol, amb qui es poden casar (Vaicrà 21:1-15); quins poden realitzar els sacrificis i ofrenes i quins no (Vaicrà 21:16-24); Quins defectes invaliden un animal per a ser presentat per segons quina ofrena i com s'ha de consumir (Vaicrà 22:17-33). I llavors, [el nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'adreci als fills d'Israel, per tal d'indicar els dies de festa que hauran de proclamar com ocasions sagrades (Vaicrà 23:1-2): Durant sis dies fareu els vostres treballs, però el dia setè serà un xabat de descans complet, una ocasió sagrada. No fareu cap mena de treball; serà un xabat del [nom de les quatre lletres] allà on viviu (Vaicrà 23:3). Moisès ben Nakhman comença el seu comentari indicant que aquesta al·locució va destinada a tots els fills d'Israel, incloent-hi als sacerdots, perquè...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de l’astorament

«I al dia vuitè, Moisès va cridar a Aaron, als seus fills i als ancians d'Israel» (Vaicrà 9:1) Ha arribat el dia de la inauguració oficial del Mixcàn, del Tabernacle construït pels israelites al desert, que serà el lloc des d'on [el nom de les quatre lletres] es manifesti. Moisès ha passat set dies realitzant ofrenes, dedicant no només el Tabernacle, sinó ungint als seus sacerdots --Aaron i els quatre fills--, els seus vestits, els objectes de l'interior i tot el necessari. Moisès dóna les instruccions finals, i Aaron realitza els primers sacrificis com a sacerdot ungit (Vaicrà 9:2-21). En acabar, Aaron beneeix al poble d'Israel. Ell i el seu germà entren al Tabernacle, en sortir-ne, tornen a beneir al poble i just en aquell moment, «la glòria del [nom de les quatre lletres] es va manifestar davant tot el poble» (Vaicrà 9:22-23). I quan la glòria de ha-Xem, el «kvod-[el nom de les quatre lletres]», es manifesta, què fa tothom? Es prosterna a...
Read More