Si des d’un primer moment Faraó hagués reconegut que no tenia res a fer davant deDéu, els mags no haurien acabat creant més granotes de les necessàries.
Si des d’un primer moment Faraó hagués reconegut que no tenia res a fer davant deDéu, els mags no haurien acabat creant més granotes de les necessàries.
Els egipcis no només no guardaven cap mena de rancor contra Moisès, la persona que havia portat totes les plagues sobre la seva terra, sinó que van reconèixer el seu mal, dient «nosaltres som els malvats. Hi ha violència a les nostres mans, i vosaltres mereixeu que Déu sigui al vostre costat».
Les paraules racistes de Faraó són les mateixes paraules que podem escoltar avui mateix de boca de molts polítics arreu del món que, per benefici propi, posen en dubte la lleialtat d’un grup de ciutadans per raons arbitràries, com la diferència de cognoms, religió o color de pell.
Si al primer somni de Josep veiem que els germans l’acaben odiant més per la forma en què els parla, després de passar temps en solitud i tenir l’oportunitat d’examinar els seus actes i motivacions, davant Faraó canvia i adopta una actitud més intel·ligent.
El judaisme era i segueix sent únic en la seva combinació d’universalisme i particularisme. Creiem que Déu és el Déu de tota la humanitat. Va crear-ho tot. És accessible per a tothom. Ell es preocupa per tots. Ha fet un pacte amb tots. Tanmateix, també hi ha una relació amb Déu que és exclusiva del poble jueu.
A vegades es confon el fet d’explicar les coses que ens passen amb expressió de queixes i de tenir mal caràcter.