Faraó – Nova Escola Catalana

Vaerà 5: doble ració de granotes

30 de desembre de 202129 de desembre de 2021 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Al principi del capítol 8 del llibre de Xemot, [el nom de les quatre lletres] indica a Moisès que digui a Aaron que estengui el seu braç sobre els rius, canals i estanys, i que porti les granotes a la terra de Mitsraïm. Curiosament, els mags de Faraó, com en altres ocasions, aconsegueixen replicar l'acció i fan que apareguin més granotes encara (Xemot, Èxode, 8:1-3). Si la intenció de la plaga de les granotes era fastiguejar als egipcis, i si els mags de Faraó acabin fent aparèixer més granotes, caldria preguntar-se per què els mags acaben fent el que fan. Sigui com sigui, amb la sobtada superpoblació d'amfibis, Faraó crida a Moisès i Aaron per demanar-los que intercedeixin amb [el nom de les quatre lletres] per tal que aparti les granotes del seu poble, i així deixarà que els Fills d'Israel marxin a fer sacrificis a Déu. Un cop Moisès intercedeix, les granotes no "es retiren", sinó que moren allà on son, creant...

Bo: espoli legal i amb condicions

31 de gener de 202030 de gener de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«Faraó va convocar a Moisès i va dir, "Aneu, serviu al [nom de les quatre lletres]. Només les vostres ovelles i les vostres vaques quedaran enrere; fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres"» (Xemot 10:24). Després de nou plagues, el Faraó, finalment, decideix deixar marxar als hebreus. Però posa una condició: no poden emportar-se els ramats. Moisès ben Nakhman ho explica de forma senzilla: com els israelites eren «homes de bestiar» (Bereixit 46:32), és a dir pastors, i tota la seva riquesa i pertinences consistia en el bestiar, Faraó va pensar que no deixarien les seves possessions per fugir del país. Fins i tot si fugien, ell s'hauria quedat amb tota la seva riquesa, perquè eren rics en bestiar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109). Què passa després? Que [el nom de les quatre lletres] va fer que els israelites guanyessin favor davant dels egipcis, i que aquests tinguessin en molta estima al mateix Moisès! (Xemot 11:3) És a dir, que els egipcis no...

Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

23 de gener de 202022 de gener de 2020 by Nova Escola Catalana1 Comment

«I el [nom de les quatre lletres] li va dir a Moisès: "Mira, t'encomano que obris com si fossis Déu davant el Faraó, i el teu germà Aharón serà el teu portaveu". Tu parlaràs tot el que Jo t'ordeni i el teu germà Aharón dirà al Faraó que permeti als fills d'Israel anar-se'n de la seva terra. Però Jo enduriré el cor del Faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte» (Xemot 7:1-3). Els rabins van dir a Midraix Rabbà (Xemot Rabbà 5:6): «Déu va revelar a Moisès que Ell estava destinat a endurir el cor del Faraó per tal de jutjar-lo per haver-los causat els treballs en esclavatge cruel». I també està escrit (Ibid. 13:4): «Perquè Jo he endurit el seu cor (Xemot 10:1). Rabí Iohanan va dir, "Això dóna un pretext als heretges per dir que Déu no va permetre al Faraó l'opció del penediment". Rabí Simó ben Lakix va dir, "Que les...

Mikets: Josep i el mussar

26 de desembre de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l'arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família. Cap al final, Josep torna a tenir l'oportunitat d'interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l'únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l'alliberi. Com que el coper s'oblida de Josep, aquest ha d'esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó: I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú...

Mikets: L’Universal i el Particular

6 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «The Universal and the Particular», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La història de Josep és una d'aquestes rares narratives al Tanakh en què un jueu (israelita / hebreu) exerceix un paper destacat en una societat gentil (els altres són, sobretot, els llibres d'Ester i Daniel). Vull aquí explorar una faceta d'aquest escenari. Com parla un jueu a un no jueu sobre Déu? Què és el que és particular, i què és el que és universal, en la vida religiosa? En aquest enfocament, el judaisme és únic. D'una banda, el Déu d'Abraham és, creiem, el Déu de tothom. Tots, ja siguem o no jueus, som fets a imatge i semblança de Déu. D'altra banda, la religió d'Abraham no és la religió de tothom. Va néixer en el pacte específic que Déu va fer amb Abraham i els seus descendents. Diem de Déu en les nostres oracions que Ell «ens tria d'entre tots...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: les queixes de la vida

21 de desembre de 201715 de novembre de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la paraixà anterior vam veure la «khutspà» de Josep davant el Faraó. En la porció d'aquesta setmana, qui es presenta davant el Faraó és el seu pare, Jacob, que ha descobert que el seu fill estava viu, i que a més és virrei d'Egipte. I Josep va portar a Jacob el seu pare, i el va presentar al Faraó, i Jacob va beneir al Faraó. I va preguntar el Faraó a Jacob: «Quants anys són, els de la teva vida?». I respongué Jacob: «Els anys de les meves peregrinacions són cent trenta. Pocs anys, i dolents, han sigut. No van ser tants, els anys, com els dels meus pares en els dies de les seves peregrinacions». I Jacob va beneir al Faraó i es va retirar (Bereixit-Gènesi 47:7-10). Tornem-hi. Estem davant de la persona més poderosa del món conegut en aquells moments. I Jacob, un vell pastor de cabres, es planta allà i li respon la pregunta... queixant-se? I després el...