Sempre cal anar amunt
En aquest quart any d'estudi de les paraxiot de la Torah incorporarem a Ovadia ben Jacob Sforno, un dels grans comentaristes que va viure i treballar a la zona de la Romagna, als Estats Pontificis, sota els governs dels papes Alexandre VI i Clement VII, de les famílies Borja i Mèdici, entre d'altres.
A diferència del Ramban, el comentari del Rabí Sforno tira més pel vessant del pxat, el significat literal del text... o potser no tant.
A la quarta alià de Bereixit, després que el Sant, beneït sigui expulsi l'Adam de Gan Eden, l'Adam i Eva engendren a Caïm i Abel, i cadascú escull una feina diferent. Caïm es fa agricultor, i Abel escull la vocació de pastor perquè, ens diu Sforno, requeria més intel·ligència i involucrava més les facultats mentals que no pas el cultiu de la terra.
Com a resultat d'aquestes eleccions diferents, cada germà acaba portant diferents ofrenes davant d'HaXem:
«I va succeir al cap de molts anys, que Caïm va portar del fruit de la terra una ofrena per al [nom de les quatre lletres].
I...