Alçar els ulls enlaire
(Comentari a la paraixà setmanal Beshalakh // Xemot {Èxode} 13:17-17:16) – Setzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.
Els israelites just havien creuat el mar Roig. El somni, aparentment impossible, s’havia assentat. L’exèrcit més poderós de l’antiguitat -els egipcis amb el carros sofisticats i tirats per cavalls- havia estat desfet i ofegat. La casa de Jacob, els fills d’Israel, havia atès la llibertat. Emperò, la seva deslliurança estava sotmesa al destret. Tot just embadalits per la seva manumissió, han de fer front a l’atac dels amalequites sense l’ajut de cap miracle aparent de la divinitat. Van anar al combat i van guanyar. Aquest primer combat fou una pedra de toc que va canviar la història, no només dels israelites, ans la de Moisès i el seu cabdillatge.
El creuament del mar Roig fou un punt d’inflexió determinant per als israelites. Front al mar i enfrontats a la persecució dels egipcis, Moisès havia dit a la gent: «Aguanteu ferms i veureu l’alliberament que...